EL 9 MERCATTO

Després de consumar-se el descens en una temporada per oblidar, la directiva de les panteres ja està planificant el futur de l’entitat. L’equip a baixat a primera, entre altres coses per  la poca regularitat de l’equip i les llargues lesions de jugadors importants. Tot i això l’equip hagués pogut mantenir la categoria només amb els 3 punts que no va voler acceptar en el partit que Arlanza no es va presentar. I no només això sinó que hagués quedat quart a 2 punts de No Pido. Això demostra que ha estat una de les lligues més igualades de la història que finalment s’ha emportat l’equip més regular i que tenia més fam de títols. En aquest sentit Màgic Solans va enviar un comunicat a Soliman felicitant als rossoneri pel títol i es va mostrar orgullós de que Maradonianos fos l’únic equip que no ha perdut contra els campions. I és que justament els derbis han estat un reflex de la capacitat combativa i de la qualitat de les panteres. Una intensitat que no han demostrat en altres partits. La gran incògnita per l’espectador és si la temporada vinent podrà seguir gaudint de derbis. Maradonianos podria mantenir la categoria als despatxos si algun dels clubs de Divisó d’Honor desapareix, però abans caldria plantejar-se si el propi club podria desaparèixer.

 

 Reunió de vaques sagrades

 Segons fonts de E9M, al finaltizar l’últim partit de lliga hi va haver reunió de vaques sagrades al vestidor per planificar el futur de l’entitat i evitar la desaparició del club, a part de redreçar la direcció esportiva per tornar a Divisió d’Honor en cas que es confirmi el descens als despatxos. El contingut d’aquesta reunió no ha estat desvetllat però es confirma que hi haurà una neteja important al vestidor amb baixes i altes de renom. Per altra banda veus de diferent àmbits del món del futbol han donat tot el suport a Maradonianos perquè no desapereixi. Fins i tot des de AC Toricos Soliman i Petit han donat suport als albiceleste perquè continuïn l’any vinent. Petit s’expressava amb aquestes paraules: “Seria una llàstima que desapareixes aquest club, des d’aquí els animo a continuar, un derbi històric així no es pot deixar perdre. El que no m’agrada és que vulguin tocar a jugadors rossoneri”

 

Mercatto

 Precisament a la plantilla de Teruel és al primer lloc on ha mirat la secretaria tècnica maradoniana. L’objectiu principal és reforçar l’eix de la defensa i sembla que Horta és la primera opció. Sobretot perquè ja ha manifestat publicament la seva il·lusió per jugar al club maradonià. Segons paraules del pròpi jugador:  “Jugar amb la samarreta albiceleste és una temptació molt gran” Sembla que l’acord entre club i jugador és total, ara Toricos està valorant la oferta, però sembla que la podrien acceptar, ja que amb Ignacio Robleda i la resta de centrals de la plantilla és una posició que tenen ben coberta.

 

Cas Maranges

 L’altra operació que estava pràcticament tancada era la tornada de Maranges. El futbolista de fet ja havia firmat un precontracte per jugar amb Maradonianos la pròxima temporada però amb una clàusula que condicionava el seu fitxatge al fet que els albiceleste juguessin a Divisió D’Honor. Sembla doncs que serà el culebrot de l’estiu perquè Maradonianos podria acabar obtenint plaça a la màxima categoria als despatxos i Toricos no sembla disposat a desprendre’s d’una de les seves estrelles.

 

Les claus de l’operació

 

A Favor de Maradonianos:

 1.- Una de les ambicions secretes de Maranges és ser campió de Divisió d’Honor amb els dos clubs. Seria l’únic jugador a la història que ho aconsegueix.

 2.-És el club on es va formar i fonts properes al jugador asseguren que sent més els colors albicelestes que els de Toricos.

 3.- A Maradonianos seria l’estrella de l’equip i no passaria com a Toricos on ha perdut protagonisme amb l’arribada de Daninho. Encara ressonen les paraules del president rossonero el dia de la presentació del brasiler: “És millor i més complet que Maranges”.

 A favor de Toricos:

 1.- La temporada que ve juga la champions i és una competició que il·lusiona al jugador.

 2.- Part de l’afició maradoniana està molt ressentida amb Maranges i el jugador encara recorda l’episodi del cap de porc en un derbi de principi de temporada.

3.- El jugador té por de les represàlies del moro Soliman. El directiu de Toricos, que té contactes amb la mafia marroquí, no li perdonaria mai a Maranges que tornes a les panteres i el jugador ho podria pagar amb la vida.

 La opció de jugar amb els dos equips està pràcticament descartada per problemes amb la federació però les entitats podrien arribar a un acord perquè el jugador vestís l’albiceleste a la lliga i la rossonera a la Champions.  En declaracions a E9M el secretari tècnic de les panteres no ha volgut parlar del cas Maranges: “La nostra prioritat ara és un porter. Si no el fitxem no serem competitius. I ja aviso que hi pot haver sorpreses”.

DON LÁZARO!

 

MARADONIANOS 1    (Lázaro) 

 

AC TORICOS 1  (Maranges)

Els albiceleste i els rossoneri protagonitzen un duel molt disputat i amb resultat just.

 

L’empat a un final va ser el reflex d’un partit molt igualat on cap dels dos equips va tenir moltes ocasions de gol i on el migcampisme era la tònica general. Les panteres tenien les baixes de Sala, Uri i Quirze que van ser suplides per Llàtzer i Albertini. La destral de l’Estany va jugar tocada i el president Solans va seguir les evolucions del partit des de la llotja, on es va trobar a faltar Soliman “per molèsties al pubis”.

Sense Soliman i Màgic al camp i escalfant el pre-partit, el clàssic es presentava més descafeïnat que mai però tot i així els dos equips van saltar al camp amb la intensitat pròpia d’un matx d’aquestes característiques. Sobretot Toricos, que a la primera part va marcar el territori un parell o tres de vegades deixant fora de combat temporalment a Albertini i castigant a Obradors i al porter Enrique amb entrades prou dures. Es va arribar al descans amb més morats que ocasions de gol i amb empat a zero al marcador. La segona meitat va seguir la mateixa tònica fins que Maranges va rebre una pilota a la frontal lliure de marca i la va ajustar al pal esquerre de la porteria maradoniana. Amb l’1 a 0 però les panteres no es van arrugar sinó tot el contrari. Minuts més tard Roger estavellava una pilota al pal en una jugada molt semblant a la de Maranges. Però la fe albiceleste va tenir la seva recompensa a l’últim minut de partit. Don Lázaro va engaltar una pilota de fora l’àrea que va fer impossible l’estirada de Roig i establint un just empat a un al marcador.

 Al final del partit tant Solans a la llotja com el lesionat Ignasi a la banqueta rossonera reconeixien l’empat com un resultat just. Fins i tot en declaracions a EMT Soliman ha donat ànims a l’equip maradonià: “Sortiràn del pou i es salvaran. Tenen qualitat de sobra per estar a Divisió d’honor. Ho han demostrat”   Sembla doncs que els temps de tempesta entre els dos clubs ha passat a millor època i no es descarta un sopar de germanor a final de temporada.

MENYS DOLORÓS DEL QUE SEMBLA

DEPORTIVO ARLANZA 5

MARADONIANOS FC 1

Mal acabat allò ben començat, seria el resum del partit en general. El futbol directe i efectiu dels Arlanza no troba porteria en la primera part degut a les bones actuacions en defensa i de l’equip en general, compensant-se correctament en la majoria de les accions. A la mitja part se sent el comentari “un empat és una victòria” que evidencia la diferencia de solvència en les accions a les diferents línies de joc.

L’equip prossegueix, a la segona part, amb una línia similar, tot i que puntualment Don Obradors se sent cada vegada més sol en la defensa de les passades llargues, havent de cobrir 2 posicions dels extrems alhora i, per tant, sentint-se obligat a deixar més espai per anar a buscar el centre a una o altra banda en l’últim moment.

No és aquesta petita diferencia de nivell ni els problemes estratègics en defensa la causa del malbaratament del partit, sinó una acció aïllada del bondadós porter Enrique Valiente Stegeman –amb nom i cognoms-, que realitza una sacada amb la mà tova que acaba recuperant un jugador de l’equip rival i, amb un parell de passades davant d’una defensa agafada per sorpresa, defineix sense problema.

A partir d’aquí el partit és historia, ja que Maradonianos veia el partit costa amunt després d’haver patit força per no encaixar cap gol, i el número d’oportunitats en atac eren percentualment més baixes que l’equip rival. Ara no només s’havia de defensar impecablement per no encaixar un altre gol sinó que a més s’havia de sumar.

Els dubtes, el desànim i les presses fan que s’encaixin més gols dels esperats, amb més regals del porter inclosos (un per Melchor, un per Gaspar i un per Baltasar) .

Partit que només podía acabar de dues maneres: “0-0” ò “1-resultat abultat”. El titular de l’article defineix la opció escollida.

E.V.

 

El MOLISTÒMETRE

 Enrique (6): no va tenir el seu millor dia… L’aficció exaltada volia reconeixer-li els mèrits de la temporada tot buscant la seva nova moto pel parking… com hagués cremat en cas d’haver-la trobat!

Titímili (7): dreta, esquerra, de cap i per terra… aquest no és l’Emili Hleb de la primera part de la Lliga… l’aficció exaltada, però cansada de no trobar la moto de l’Enrique, el va despedir llançant-li una botella al cap que per sort, va rematar el xunguillo del barri.

Aranya Cáceres (7): la Directiva prepara una remesa de Nintendos DS amb el Brain Training perquè ningú s’oblidi del Marc, al qual actuació rera actuació, aboca a la retirada. L’afició exaltada, cansada i amb els collons per corbata per veure com es pendria la conya el xunguillo, el va despedir fotent-li botifarra.

Cesco’o (6):  l’única flor que guarnia la gespa de l’estadi, encara no s’explica com va poder acabar el partit lesionat. L’afició exaltada, cansada, magullada gràcies a les habilitats del xunguillo amb el karate i amb ganes de sopar, el va intentar agredir mentre parlava amb els serveis mèdics del Club… no poques veus en demanaven l’execució (però per ell, per evitar-li tant sofriment!).

Nasdaq Sala (7): què podem dir de malament d’aquest olotí? Al final del partit es comenta en blogs d’internet, que l’afició exaltada, cansada, magullada i amb gana, va haver de sopar vichisoise després que algú li recriminés a Sala la seva poca presència en atac. I es que ja diuen que amb poques dents s’ha de menjar cosa tova!

Kikkir Sükür (6): a davant o al mig, sempre dóna pel darrera quan rumia si la primera intenció que ha tingut és la bona… mestre de l’anti-primer-toc, va haver de donar explicacions quan l’afició exaltada, cansada, magullada, amb gana i sense dents, va demanar al uníson que presentés els papers de residència al país.

Frobenius (8): autor de l’únic gol maradonià, com a mínim va ser per collons!. L’afició exaltada, cansada, magullada, amb gana i sense dents i afònica per reclamar l’extradicció de Sükür a Turquia, va despedir-lo refregant-li els ous per la valla oxidada que envolta el camp… si no pilla el tetanus, quedarà impotent segur!

Roger (7): Mare de Déu, s’ha de ser malparit per barrejar-se entre l’afició exaltada, cansada, magullada, amb gana, sense dents i afònica i anar senyalant amb el dit la sortida de cada jugador maradonià del vestuari. Segons sembla estava disgustat per no haver pogut celebrar la victòria amb l’única aficionada que realment va venir…

LÍDERS!

 

MARADONIANOS FC  2

NO PIDO 0

Maradonianos va tornar a confirmar ahir a la nit la bona ratxa i el bon joc amb una victòria solvent davant d’un dels equips capdavanters de la classificació. Amb aquests 3 punts les panteres se situen a més líders a la classificació de Divisió d’Honor. El partit va començar amb tiki-taka albiceleste i amb el gol d’un jugador que cada cop més demostra el perquè del seu fitxatge. Nasdaq Sala va etzibar un xut des de fora l’àrea que es va col·lar a la porteria de No Pido i va encetar la llauna. Amb l’1 a 0 l’equip rival va pressionar amb força a les panteres i va fer alguna que altre envestida que la defensa va poder avortar. El partit va ser molt dur i tots dos equips van haver d’ensenyar la llesca en algun que altre moment. Això va propiciar que hi haguessin moltes faltes i arribes el doble penal.  L’encarregat d’agafar la pilota va ser el migcampista olotí de les panteres, Sala, demostrant que quan ell vol la borsa puja, i en aquest cas va fer pujar el 2 a 0 al marcador.

Per altra banda AC Toricos ahir va guanyar 5 a 0 a S.Memphis i el diari Teruelià ja parla de “La caza de la pantera” i canguelos. De fet, des de Toricos ja han batejat la segona volta com “la caça de la pantera”. Per fer aquesta caça però sembla que els rossoneri necessitaran fitxar algun que altre infiltrat segons ha pogut saber el nostre diari. I és que després de les dures crítiques a Llàtzer, una pantera històrica que només ha jugat un partit aquesta temporada, ara Toricos està negociant per tancar el fitxatge de Robleda d’aquí a final de temporada. Esperem que aquesta vegada no parlin d’infiltrats.   

El Molistòmetre:

Enrique (9): El Zamora de la primera volta. Va tastar què significa la porteria maradoniana, on el públic (díga-li els mateixos jugadors), l’examinen amb lupa i fins i tot, algú li voldria queixalar la jugular. Gran partit per un dels artífex de la bona ratxa de l’equip.

Titímili (8): El capità enciam maradonià, que ha sabut reciclar-se per convertir-se en un lateral de garantia, amb una intensitat i entrega desconeguda a la primera part de la temporada. Fins i tot la toca amb el cap, tot i que aquest extrem encara s’ha de confirmar que no hagi estat per error.

Frans (8): Fransbauer versió destraler. Bastanta feina en defensa, va pecar de novato concedint faltes al borde de l’àrea. Per la seva agressivitat i combativitat, és el líder natural de la defensa, relegant el lesionat Marc al lateral (de casa seva).

Cesco’o (8): paparra en defensa i amic en atac, va “desestabilitar” el rival entran al “trapo” en cada una de les entrades. El jugador més admirat per la secció homosexual de l’afició.

Uri (7): s’han acabat els partits de Champions, i ja el tenim de nou tocant els ous al camp… i quin gustet!. La redacció celebra que vagi llançar l’ancla i deixés els episodis Oliver i Bengi per partits més fàcils. Si segueix tant encertat, al final de temporada rebrà una munyequera estil Sergio Ramos de la selecció espanyola.

Nasdaq Sala (9): si els parquets no tanquen en positiu, és perquè no van veure el partit de l’olotí o perquè realment l’economia està cardada. Al Clausura s’està eregint com un dels puntals de l’equip, ara que veu porta amb més facilitat. Repetim el de la setmana passada: és un bon partit per casar-hi la filla! Qui avisa no és traïdor.

Trilla (8): el gran capità i l’eix sobre el qual gira la resta de l’equip (cony, no en va ens va dur a casa a la meitat!). Si s’hagués dedicat a la mineria, l’època de la febra de l’or americana no hagués durat més de quinze dies. 

Kikkir Sükür (8): no arribarà mai a la selecció turca… però ni ganes! Sense dubte, comença a aportar el que l’equip li demanava. Ara, si torna a llençar un penal versió Special Olympics, millior serà que es vagi despedint de la renovació de cara a la propera temporada.

Roger (8): això és un home que entra en una sabateria i diu: “Hola, muy buenas, tiene alpargatas?”, i el venedor li respon “muy buenas!”. El notes hi torna: “Muy buenas, tiene alpargatas?”

NOTA: Maco el gest de la plantilla que en el moment de saltar el camp va mostrar una samarreta en suport dels dos lesionats, el president Wiskazo Solans, i el defensa-Dr.Slump-Marc.

MANETA I FESTIVAL!

MARADONIANOS FC 5

 

TXANGURROS 0

 

Maradonianos va tornar a demostrar ahir que està en forma endossant una maneta a Txangurros del Lagunak amb un joc espectacular. L’equip venia amb la moral reforçada després de guanyar el derbi i tenia ganes de demostrar que el bon joc no era fruit d’un dia. D’això es va encarregar ben aviat Trilla, que va obrir la llauna al minut 2 després d’una passada de Sala  per encarrilar les coses des de l’inici. A la festa s’hi va sumar Quirze després d’una jugada col·lectiva de vídeo que va finalitzar amb una passada de Roger perquè Quirze rematés demostrant que aquella podia ser una bona nit per ell. Amb el 2 a 0 i molt bones sensacions es va arribar al descans.

 

Al minut 4 de la represa va arribar el tercer, rubricat per Nasdaq Sala de mitja volea, responent així a les demandes del seu entrenador que li demanava més gol abans del partit. L’equip dominava totalment als bascos que no pintaven tant ferotges com en altres ocasions. El tiki-taka albiceleste era constant i l’equip es va decidir a fer una altra macro jugada col·lectiva de museu. Aquesta vegada però va ser Quirze qui li va tornar l’assistència a Roger per fer el 4 a 0. El 5 a 0 definitiu va venir després d’una recuperació del Toro de Salou que va portar un contraatac perquè Quirze fes el seu segon gol en el seu compte particular.

 

Eufòria a la grada

 

El públic embogia amb càntics de “a segunda, a segunda” dirigits a l’etern rival, que de totes formes guanyava sense problemes el seu partit. Sembla però que les declaracions de Soliman buscant excuses per la derrota al derbi i tractant a un maradonià històric com Llàtzer d’infiltrat no han sentat gens bé a l’afició albiceleste que ja el considerà un enemic públic número 1 de les panteres.

 

El vestidor

 

Al vestidor la satisfacció per la victòria també era obvia. El capità de l’equip, Trilla, destacava el partidàs maradonià: “Hem fet un tiki-taka com mai. Ha estat  espectacular però al final no sabíem si era demèrit d’ells o mèrit nostre”  Per altra banda Emili considerava que era un dels millors partits de la temporada: “No sé si mai hem jugat així de bé”.

 

El molistòmetre:

L’Aranya (9): Gran! Va tornar a demostrar que sap representar tots els papers de l’Auca. Atent a les sortides, va acabar fent alguna aturada de mèrit que no deixa de posar pressió al porter titular, que no sabem si estava donant rulos amb la moto o bé, va aprofitar el bon temps per remullar els pantalons amb què juga.

Cesco’o (9): La putilla fins i tot s’atreveix com a central: bon partit del de Tiana, afartant-se de tocar pilota i de retenir les ganes de pujar a l’atac. Tot i el partidàs, no s’hi sent còmode, i per tant, les fans femenines no tardaran en tornar-lo a veure per la banda. Atenció: s’organitza una col·lecta per comprar-li uns pantalons curts nous!

Titímili (9): sembla ser que la setmana de repòs li ha sentat bé. Amo del lateral dret, va saber entendre’s amb la defensa i la mitja per fer ballar el rival. A destacar les seves internades per banda i els seus passes: va acabar fent budú al Kikirr per fallar alguna de les seves assistències marca de la casa.

Nasdaq Sala (9): Se li va demanar gol, i com que és més fàcil que fer guanyar diners a la borsa, va accedir. Des del lateral, va crear perill incorporant-se a l’atac en més d’una ocasió. Un dels pulmons de l’equip.

Trilla (9): el capità està en forma, i això l’equip rival ho pateix. No va parar de robar pilotes, oferir-se per tocar-la i portar perill. Sense dubte el seu gol matiner va ajudar a tenir el partit sota control. Visca la mare que el va parir!

Roger (9): físicament mermat (tenia mal de cap) va completar un partit correcte. Cada dia s’entén més amb Trilla i kikirr i això és perillós pels propers rivals. Es rumoreja que està tocat d’alguna de les faltes que va rebre!

Kikirr (9,5): atenció, es tracta de la puntuació més altra en els 28 anys d’història del molistòmetre. Gran, grandíssim! Dos gols i n’haguessin pogut ser cinc. Cada dia amb més confiança, el missatge és clar: tenim davanter.

NOTA: Tot i els continuats atacs llançats per algun jugador de Toricos (amb intervencions molt poc afortunades), la redacció d’aquest diari no vol entrar amb cap tipus de polèmica i vol mantenir el bon rollo existent entre els dos equips. Ara, una cosa està clara, moltes vegades els comentaris els fa qui més mancances té.

 

HUELE A CHAMUSQUINA

Maradonianos 2

 

(Llàtzer, Roger)

 

AC Toricos    1

 

(Figo)

 

El partit va estar dominat per Maradonianos, amb l’equip mermat per les baixes d’Emili (la seva àvia feia 90 anys), Uri (la seva en feia 91, i tenia febre), Marc (amb una cama, no se sap quina, de baixa) i Kiki (la seva àvia no feia anys però tenia merders a l’escola) i el reforç d’un vell conegut de l’afició la Pulga Llàtzer, l’equip es fa fer amb la victòria amb més eforç del previst.

 

Les conclusions al final del partit eren d’idolatració del companys, tal i com remarcava en Roger: “quin gran equip, només desentono jo!” però aquestes victòries ens apropen a l’objectiu, guanyar la lligueta! Inclús se sentien crits dintre del bar de campeones, campeones. Per la seva banda l’equip contrari feia pudor de descens.

 

El partit començava plàcid i Llàtzer feia gala de la seva intel·ligència i habilitat driblant mig equip per posar el primer gol al marcador, val a dir que el suport de Llàtzer com a 9è home és i serà de gran ajuda! 

 

Toricos apretava i amb més ganes que una altra cosa, arribava perillosament a la porteria forrellada per Enrique, una pilota perillosissima al pal, un remat de Sacha, un parell d’arribades dels mitjos i davanters dels Toricos i un xixarro de maranges que Enrique deixava passar per donar emoció.

 

Maradonianos deia prou i posava les coses al seu lloc amb una bonica jugada trenada que arribava a Llàtzer que amb una centradeta milimètrica la posava al cap de Roger que rematava a plaer fent el 1-2 definitiu.

 

Cal remarcar el gran desgast al mig del camp, un molt bon treball al contratac i a la contenció del toro Trilla i de Roger, un mig del camp així no té preu, inclús podrien jugar a l’Espanyol. També cal mencionar al sacrificat Nasdaq Sala, que es va situar al lateral col·laborant amb la mitja, comença a treure la reva ràbia Olotina, va obsequiar l’equip amb un crit de QUI NO CARDA A OLOT NO CARDA ENLLOC pujant-se les faldilles a lo braveheart. Què cal dir de l’aranya, que sembla un coet a reacció quan treu les pilotes de cap i quan s’avança al seu rival, segueix amb la seva sentència : relegaré a Castanyer al lateral! El porter Enrique va mostrar el seu contrapunt ensenyant grans aturades durant el partit i explicant les seves historietes de xiclets i soldadures en fred al vestidor. En resum: TENIM EQUIP PER DIES!!!

C.C.

El Molistòmetre:

Enrqiue (8): “en el gol no m’he tirat perquè pensava que m’hi quedava”… no recordava aquesta implicació amb l’equip des de l’època de Litmanen. S’entén però, que no necessitava més per mantenir segura la porteria (i l’emoció).

Frans (8,5): L’equip no l’anomenarà Franz Beckenbauer fins que no repassi al youtube com la treia el gran Kaiser: de moment, respon més a l’estil Cáceres! Ah, i diem youtube, no youporn.

Sala (9): Garantia d’èxit jugui on jugui: es va adaptar bé al lateral i va portar perill davant: un bon partit per casar-hi la filla!

Cesc pre-taxista (6): confon les pedrades amb els passes en profunditat.
Cesc post-taxista (9): l’alma mater en defensa i peça fonamental al 7 titular.

Trilla (9): amb tantes entrades a destemps que va rebre, entenem que el rival encara no ha provat d’afeitar-se amb una destral i busca emocions fortes. Un crack!

Roger (5): autor d’un gol sí, però la seva actuació va quedar ennegrida per una empenta fora de lloc: demana disculpes.

Llàtzer (9): 5?, 10?, 20?, 25 milions? Qualsevol quantitat és poca pel seu traspàs.  

Nota: Des de la redacció, estem polint un estudi estadístic per veure la relació fred-pluja-partit del Barça amb el fet de ser 5, 6 o 7 jugadors al camp.

 

 

REMULLATS

MARADONIANOS FC 3

 

Roger (2), Uri

 

SEXYNERS MEMPHIS 4

 

 

Passat per aigua

 

Només arribar ja es veia que no era un partit fàcil. La pluja i el
camp en mal estat no ajudaven gaire. Tots dos equips van començar una
mica a veure-les venir, i quan encara ens estàvem acabant de situar i
adaptar-nos a la pluja i els bassals del camp, Roger va marcar amb un
xut creuat després d’un bon control. S’encarava bé el partit per
Maradonianos, però va ser llavors quan els Sexyneers van despertar i
remuntar. Dos gols bastant seguits van situar l’1 a 2 al marcador.
 
 A remolc

A partir d’aqui el joc es va estabilitzar bastant, amb l’estat del
camp no es podien fer moltes floritures, i moltes pilotes es guanyaven
per força a empentes i rodolons. Ja a la segona part, en una altra jugada
desafortunada amb filigrana inclosa del davanter de Sexyneers, els de
Memphis van augmentar l’avantatge a 1 a 3. Però encara quedava partit,
i un bon xut llunyà de l’obre xirlas Uri va donar esperança situant el
2 a 3. La història va repetir-se amb el 2 a 4 pels “sexys” i el 3 a 4
per les panteres per part novament de Roger.
 
Els sexyneers saben tocar-la, però la pluja impedia fer un joc gaire
creatiu. Una llàstima no haver aprofitat la ocasió per com a mínim
empatar. Veurem que passa quan juguem amb bon temps, perquè tot i
tenir (alguns) bon toc i entrenador, no semblen molt lluitadors.

 

 

El Molistòmetre

 

Enrique (7): Tanta pluja i es deixa el banyador a casa! Pebrots els seus per aguantar el fred fent l’estaquirot. Bon partit i bons punxots. A destacar la seva pujada a l’atac a l’últim córner!

Cesc (8): Amb el 3 a 1 en contra, la seva frase “que estan cagats!” mostra dues coses: la seva poca capacitat per entendre la situació real, i el parell de collons que li pengen entre les cames. Bravo!

Frans (7): El Beckenbauer maradonià, va tenir feina extra. Atent a l’anticipació ha fet oblidar la presència de Marc a la titularitat. El seu objectiu és clar: “vull relegar el Marc al lateral”

Uri (7): El xaval fot mil quilòmetres, recupera tres-centes pilotes i fa dos gols: un a porteria rival i una altre a la pròpia. El bandido s’ho pica tot! Això sí, la cabra es descarria cada cop menys!

Emili (8): s’està convertint amb el nou Alvés i no sembla el mateix de la lliga passada. Fa dies que està en clara progressió. Va estar apunt de fer l’empat a 4 i ensorrar l’estadi, però sap que hi ha crisi i que a la Meiland no hi sobren calers.

Sala (8): El Touré Yaya de per aquí! Gran partit al mig del camp, repartint joc i estopa quan calia. Sense dubte, es nota la seva presència que tant es va trobar a faltar en partits anteriors.

Kikirrr (8): Està en plena transisicó de Meho Kodro al Patrick Kluivert dels millors temps. Cada cop més compenetrat amb la resta de l’equip, s’espera que comenci a obrir la llauna dels gols si no vol que a la propera, sota la pluja hagi de patejar 30 min per arribar a casa.

Roger (8): comença a engrassar la maquinària. Està una mica trist pel seu company Trilla, i pensa en comprar-li una porteria d’aquelles de plàstic que se la pugui posar a l’habitació i així, pugui igualar els seus registres golejadors.

Des del Molistòmetre, no es volia deixar de tenir un record per la parella de lesionats, president Solans i Dr. Slump Marc:ànims en la recuperació: l’equip i sobretot el Molistòmetre, un necessita que us calceu de nou les botes! No cal que us digui que ell dopatge a aquestes categories, està permès

DÓNDE ESTÁN LAS LLAVES?

MARADONIANOS 4 (Uri, Roger, Emili, Cesc)

 

DONDE ESTAN LAS LLAVES  2

 

Crisi? Sí amigues lectores de blogs digitals de qualitat baixa, hi ha crisi arreu: a l’automoció, a la construcció, a la prostitució (potser aquí es nota menys la falta de liquiditat!), etc… però no pas a Can Maradonianos: primera victòria del Clausura, i tothom més content que un gínjol! El partit va començar una mica travat, amb Maradonianos portant més perill que el rival i com a conseqüència el gol no va tardar a arribar: l’impuntual Uri va acabar un contra atac conduït per Trilla i ben embastat amb l’ajuda de Roger. Per no anar a buscar el 2n, maradonianos es va començar a complicar la vida, permetent que el rival portés cada cop més perill, fins que una empanada mental de la defensa es va traduir amb l’empat. Faltava una mica per acabar la 1a part, però no va passar res destacable que valgui la pena comentar.

La segona part va començar com tothom somiava: un parell de contraatacs i ja teníem el 2n, obra de Roger, jugant en punta. Instants més tard, a la sortida d’un córner llançat per Trilla, l’Emili no va tenir compassió del porter i el va afusellar, fent el 3 a 1 que deixava el partit mort. Més i tot quan un lamentable xut de Cesc des de can collons es va escolar a la porteria rival en un d’aquells gols que només fa qui té la flor al cul. A partir d’aquí el joc va estar bastant obert, amb Maradonianos buscant el 5è i de passada rebent el 2n.

Al final del partit, la dutxa setmanal mentre es pensava amb el partit del proper dimarts, on s’espera una nova victòria que trempi l’equip cap a la part alta de la classificació.

Molistòmetre:

Enrique (9): molt bon partit. Poc a poc s’està convertint en un dels millors porters de la Lliga, fent actuacions de mèrit vitals per l’equip.

Cesc (8): un gol de xurro va acabar d’adornar un partit correcte en defensa tot i que sense massa lluïment en atac. Va conduir l’equip a la victòria (els va portar amb cotxe).

Frans (8): com a central ha fet oblidar l’absència de Marc. Atent i voluntariós, és un dels pilars de l’equip. Ha assolit el seu roll de Beckenbauer relaxat!

Emili (9): gol apart, hi comença a posar el que cal per jugar: lluita, talla i juga i si continua així, no caldria que celebréssim tant el gol, que esdevindrà un fet habitual.

Uri (7): “abrechirlas” per partida doble, en atac i en defensa. Té el xip del contraatac sempre que toca bimba i ràpidament puja a l’atac: caldrà pensar que això no l’afecta en les seves relacions íntimes.

Sala (8): l’home d’or de l’equip, per joc i per professió. Jugant al mig o a darrera, rendeix al 100% i és una de les peces importants de l’equip.

Trilla (8): el Toro de l’equip va estar al seu nivell, tot i que la convivència amb les floretes de Neptú fa que li vinguin estranys mals del dit del peu.

Roger (8): Probablement aquesta nota tant baixa no li fa justícia, però som una redacció exigent. Està a un gol de Trilla a la taula de golejadors… mama por!!

Quirze (8): com els vells rockers, ha decidit que és hora de cuidar-se físicament: l’equip rep amb satisfacció la millora del seu joc i alhora, li demana que tingui més confiança en les seves possibilitats, que les té!. Esperem que vegi porta la setmana que ve.

 

RAMÉN

ES CONGELEN

HEINEKEN 2

 

MARADONIANOS FC 2

 

(Trilla 2)

 

Les panteres van jugar ahir el primer partit del Clausura després de la suspensió del partit contra Arlanza. Els albiceleste però van demostrar estar molt freds després de gairebé un mes sense jugar i van sortir al camp amb la sang congelada, gairebé orxata.

 

 

 

El partit va estar força igualat però Mardonianos va aconseguir arribar al descans amb un gol de Trilla que Heineken va igualar a la segona meitat. Dos minuts després però el Toro de Salou va tornar a marcar fent el 2 a 1. Tot i la superioritat tècnica i de talent de les panteres, l’equip cerveser va saber posar tot el que s’havia de posar damunt el terreny de joc per empatar a 5 minuts del final. D’aquesta manera els albicelestes es van deixar escapar 3 punts que tenien al seu abast.

A la zona mixta tots els mitjans buscaven al protagonista del partit i autor de dos gols, Trilla, que va demanar més intensitat però va donar ànims a l’equip: “No Podem perdre punts així! Per falta de sang! Aquesta és la nostra lliga! Però no ens podem deprimir. Ànims a tot l’equip i el següent a guanyar!” Des de E9M esperem que les paraules del Toro de Salou serveixin per esperonar a l’equip o si més no, que l’empat d’ahir serveixi per experiència i permeti no repetir els mateixos errors.

PARTIT APLAÇAT

DEPORTIVO ARLANZA 0

MARADONIANOS FC    0 

 

 

Un accident d’un jugador d’Arlanza al minut 10 de la primera part va provocar la suspensió del partit.

 

Segons els nostres redactors a peu de gespa, el jugador local es va fer mal tot sol al xocar contra una de les valles de la meiland que el va deixar fora de combat. Curiosament al costat del jugador s’hi trobava “la destral de l’Estany” que va negar qualsevol culpa: “Estava molt a prop però aquest cop jo no l’he tocat. S’ho ha fet tot sol.” El porter de les panteres, Enrique, donava una visió diferent dels fets: “Accident? El Frans li va fer menjar la valla!”  Vista la gravetat de la lesió l’àrbitre va decidir suspendre el partit i ara s’haurà de buscar una data dintre de l’atapeït calendari de competició. Al final del partit el loco Uri també va voler opinar sobre l’incident: “És molt estrany. Anava taja” va afegir el jugador mentre marxava de la roda de premsa.