
Rasters 4 – Maradonianos 1
Maranges
Les panteres van desaprofitar dimarts a la nit l’oportunitat d’aconseguir mig ascens. Un mal començament, un punt de mala sort i un mal partit dels groc i negres van ser la fórmula perquè Rasters s’imposés amb rotunditat al marcador.
Igual que la setmana passada
Maradonianos sembla que segueix sense ser conscient de la importància dels pocs partits que queden per finalitzar la temporada. Una vegada més la concentració de l’equip no va existir degut al degoteig de jugadors que anaven arribant al vestidor. Tot i que aquesta vegada el partit va començar amb tothom al camp, a pocs minuts de l’inici del partit el capità, entre d’altres, encara no havia arribat, i el porter txec no va fer acta de presència fins que l’àrbitre no estava xiulant l’inici del partit.
Però no sempre acompanya la sort. Les panteres van començar el partit adormides i fins i tot un pel relaxades, mentre que el rival, molt conscient del partit que tenia davant i de les seves limitacions, sobretot ofensives, estava molt ben posat al camp tot i que no generava perill. En una jugada fortuïta, un parell de rebots entre un davanter de rasters i dos defensors groc i negres van deixar una pilota franca a la frontal que només es va haver d’afusellar. 1-0.
A córrer
A partir d’aquí tot van ser moltes ganes i poc cap. Maradonianos va posar-se una mica més al partit, conscient que si seguia en la mateixa tònica es podia complicar el marcador, i just després que el capità groc i negre empatés amb un xut de fora l’area, un una falta botada de mig camp sense cap mena de criteri per rasters, un rebot va provocar el segon gol. Maradonianos va seguir pressionant i després de dues ocasions molt clares en les que van participar Llàtzer, Valério i Obradors, a pocs minuts d’acabar la primera part un altre jugada fortuïta va posar el 3-1 al marcador. Cap dels dos equips s’ho creia.
Voler i no poder
La segona part es podria resumir amb aquestes quatre paraules. Maradonianos va seguir apretant a dalt, intentant crear ocasions i dominant la pilota. Tot sigui dit, l’equip català no tenia el dia i ho va fer amb més cor que cap, i tot i tenir algunes ocasions que haguessin pogut variar el guió del partit, no va concretar res.
Quan quedaven poc més de 5 minuts, en una pilota aèria sense perill, un dels davanters de rasters va decidir que tenia ganes de canviar d’esport, i per motius desconeguts va intentar agredir a Obradors. La destral de l’estany, fent honor al seu nom, va esquivar el cop i va aprofitar per segar literalment al jugador amb la cama, cosa que el va enviar a terra. Tots dos al carrer i els últims 5 minuts amb 6 jugadors cada equip.
Va ser llavors quan, amb un Maradonianos evocat a camp contrari, rasters va tenir un parell d’ocasions al contraatac, una de les quals va posar el 4-1 definitiu.
Post-partit
Després d’una desfeta com aquesta els micròfons no donaven abast. Només un Llàtzer molt abatut no va voler fer declaracions quan va ser preguntat per si tenia alguna aposta amb algú per marcar driblant-se el porter, ja que per quart partit consecutiu ho va aconseguir (driblar, no marcar).
En una altre línia Castanyer ho tenia clar: “És el pitjor partit que he vist en tota la meva vida. Mai ens havien fotut un bany tant gran. Pitjor no podem jugar.”
Valério i Cesco’o, tot i decebuts, es mostraven una mica més constructius. Cesco’o reconeixia el mal partit “hem jugat malament. Un partit no es perd només per mala sort. Quan el rival s’emporta tots els rebots és per alguna cosa”, tot i que va manifestar cert optimisme de cara el futur “un cop descartada la lliga, hem de guanyar els 4 partits que queden. Així quasi segur que pugem”. Valério estava en la mateixa línia “Rasters ha de jugar 2 partits contra Torcios, rival a priori difícil, i també ha d’enfrontar-se amb LKG, gran equip, així que tot i el pal de la derrota, tenim moltes opcions de fer encara alguna cosa en aquesta lliga.” Quan Valério abandonava les instal·lacions encara comentava el partit amb el seu manager “Si la setmana que ve tornem a punxar firma amb rasters, que si no jugo a honor em retiren el patrocini i no puc pagar la pensió de la ex-dona!!”.
Punt i a part
La nota curiosa del partit la va posar el 9 de les panteres, que després de finalitzar el partit, en un atac de ràbia sense precedents, va declarar “no entenc l’expulsió de Obradors!! L’altre l’intenta trepitjar! Ell només s’hi torna! No l’haurien d’haver expulsat! Era defensa pròpia!”
Al tancament d’aquesta edició els serveis mèdics del club informen que Emili segueix sedat en un hospital de Sant Boi, del qual no han volgut facilitar les dades, però asseguren que si desapareix el brot psicòtic te moltes possibilitats d’estar disponible pel vital partit de la setmana que ve.
LL.V.
Comentaris Recents