MARADONIANOS FC 2
HEINEKEN 1
( Uri, Trilla)
Després del partit d’ahir el vespre l’opinió era generalitzada: “quin fred, collons!” Una evidència que vist com va anar el partit, va ser una mica més suportable. La veritat és que va ser un partit molt disputat però sense massa joc, on Heineken va demostrar meneres que molt probablement els farà pujar a la classificació. Cap dels dos equips va disposar d’ocasions clares, tot i que la primera part va se de Heineken, que falta rere falta va posar a prova el porter maradonià. Fruit d’aquesta insistència i amb una mica de mala sort, va arribar el gol. Maradonianos però, no es va ensorrar com era habitual, demostrant que mica en mica, emails tàctics inclosos, es va formant com equip. Amb el marcador advers es va arribar al “mini” descans, que més aviat va ser un canvi de camp.
Remuntada a la segona part
La segona part va començar seguint el mateix guió que la primera: Maradonianos molt ben col·locat en defensa i intentant sortir al contra atac, tot i que li va mancar profunditat per portar perill a l’àrea rival. Quan semblava que el partit s’encallava irremediablement, i membres de l’equip pensaven en una nova derrota, un cop de sort va permetre a Uri engaltar un rebot a la frontal i empatar el partit. Encara desconcertats pel gol enqueixat, Trilla va tornar a afusellar el porter birrero. Era el 2 a 1. A partir d’aquí, amarrar en defensa i una bona pressió va permetre maternir el resultat fins al xiulet final.
El canvi d’Emili
Ja al vestuari, el nom d’Emili va ser el més corejat. No en va la seva actuació s’ho mereixia. Tot l’equip espera que aquest partit sigui un punt d’inflecció en la carrera d’aquest davanter que ha de dur a Maradonianos a apropar-se al líder de la categoria. Deixant de banda les mitgetes que utilitza, la veritat és que es va enfundar el mono de treball i va fer un gran treball en la pressió i la recuperació de pilotes. Llàstima que el camp, com li va passar també a Quirze, no estigués per a practicar millor joc.
Millora com a equip
Sembla que les xerrades tàctiques comencen a funcionar. L’intercanvi de posicions en defensa van ser una constant i va permetre aguantar les envestides rivals. Va fallar la sortida de la pilota, principalment per l’estat del camp. En vistes als propers partirs s’ha d’intentar profunditzar el joc per les bandes amb les incorporacions de Frans, Cesc i Uri que poden portar molt perill. Això, juntament amb la parella Quirze i Emili a l’aguaït, i els mitjos entrant des de segona línia, poden posar les coses molt complicades als pròxims rivals.
Sopar d’equip
El bon ambient al vestuari no ha passat desaparcebut per la Directiva, que ja anunciat un sopar d’equip al finalitzar el partit contra LKG (el menú ho diu tot: “bocates lomo” i CocaCola, que ens hem de pulir els vales”)
RAMÉN
1. Enrique (8): es va assegurar el constipat i la titularitat de l’equip. Bona feina.
2. Cesc (7): va repartir com en els seus millors partits. Ja veurem com el reben a la tornada.
3. Marc (7): Segur en defensa però abusant dels grans desplaçaments. No entén el concepte.
4. Uri (7): va demostrar tenir bateria per ell i per la resta. Li agrada fer trontollar els concepts tàctics.
5. Frans (8): Després del seu “avui no guanyem”, la remuntada. S’han de potenciar les seves internades per banda.
6. Trilla (8): com peix a l’aigua. Força i entrega i golet de la victòria.
7. Emili (9): Excepcional. Va cobrir i pressionar, va anar de cap i fins i tot va tenir temps per tirar-se per terra per autoinflirgir-se dolor.
8.Quirze (7): gran ajuda en tasques defensives i de control. Llàstima que el camp no estava per floritures.
9. Roger (6): Ni “chica ni limoná”. El seu joc es va diluir amb l’aigua que va caure (però que consti que no va rebre massa joc,eh?).
RAMÉN









Comentaris Recents