GATILLAZO!

29 01 2009

FBL-WC2006-MATCH57-GER-ARG-FANS-FLAG

MARADONIANOS 1

 

(Trilla)

 

AC TORICOS 1

 

(Roger PP)

Massa Respecte

El partit entre Toricos i Maradonianos va ser un clàssic partit de derbi en el qual els rivals temen més una derrota que no pas tenen la confiança d’endur-se els 3 punts. Maradonianos ha sortit més reforçat ja que arribava al partit amb un clar desavantatge estadístic dels 3 partits entre rivals. Les panteres només havien tret un resultat positiu, en aquell partit on hi havia la vella guàrdia en plena forma, Màgic Solans en plenitud física i Maranges estel·lar. Abans que deixes de sortir de marxa i es convertís en la copia barata del gran jugador que havia estat clar.  Actualment conegut com a Gordanges en el vestidor Maradoniano.

Inici amb control rossonero

El partit va començar amb Toricos volent agafar el control del partit però no aconseguint enllaçar amb la davantera ja que Maradonianos ven col·locat darrera podia avortar qualsevol intent de posar en perill la porteria d’Enrique. Les panteres varen disposar de diferents oportunitats, corners i algun xut desde la llarga distància que no varen fer ni arrufar el bigoti de Roig.

Mala sort maradoniana

Tot va canviar quan en una jugada la defensa maradoniana va robar una pilota en defensa i va descarregar la pressió recolzant-se amb Enrique, aquest veient-se pressionat per la davantera rosonera va xutar a la desesperada la pilot amb la mala fortuna de que un despitat Roger no va ser a temps d’apartar el peu i convertint-se el rebuig en un xut enverinat ajustat al pal que Enrique no va poder rebutjar. Aquest gol en pròpia porta va fer canviar completament el partit. En aquest moment Mardonianos va tornar a semblar la banda que no ha de ser, jugades individuals, ningú s’oferia per connectar passades, retrets a jugades amb pilotes amb moviment… el que des de aquesta publicació sempre hem reclamat que no es pot permetre en un equip de Divisió d’Honor si es que no vol baixar.

Reacció albiceleste

La mitja part es va poder veure com les panteres es conjuraven per reorganitzar l’equip. La destral i trilla es varen erigir com a líders i varen demanar els seus companys la mentalitat i la força per poder redreçar la situació. Varen sortir a buscar el partit amb una variació tàctica passant del 3-2-1 al 2-3-1 jugant com a centrals Emili i Obradors més en Marc que sortiria més endavant substituint Emili. Cesc’o s’incorporava a la mitja. Aquest canvi va ser notori, la defensa maradoniana podia aguantar les tímides envestides dels de Teruel i quan armava les contres ho feia de manera més ordenada que la primera part. L’intensitat en defensa va augmentar per part de les panteres i Obradors va començar a demostrar qui manava en aquella zona del camp i donant fe del seu sobrenom, actitud no gaire ben apreciada per Toricos que va començar a recriminar totes les jugades amb contacte al col·legiat. Tot i això Toricos va poder sentenciar en la única combinació que va tenir però, Soliman va fallar un xut fàcil sol, contra el porter demostrant que la pólvora a can Toricos està ben mullada. Incomprensible error d’un davanter que a l’anada va marcar dos gols (segurament a l’anada va tenir xiripa.)

De toro només n’hi ha un

En una bona contra Maradonianos aconseguia un corner que significaria l’empat a un. L’empat arribava gràcies al remat precís del jugador clau d’aquest equip, l’únic Toro que hi havia sobre el camp, El Toro de Salou. Aquest gol va ensorrar l’equip Rosoneri que creia que tenia el partit guanyat. Tot hi això Fraiz va decidir amb les seves clàssiques envestides que ho havia de solucionar ell tot sol que no es podia confiar en els seus companys i va anar a la desesperada atacar la porteria de Maradonianos. Les Panteres no es van deixar espantar per tals envestides i varen frenar el central sense massa complicacions.

Resultat final va estar acord amb el que es va veure en el terreny de joc, no se sap com hauria acabat el partit sense l’autogol maradoniano però donava la sensació que maradonianos està un punt per sobre en forma física i la diferència que hi havia antigament en el gol s’ha vist igualada en el moment que la pólvora rosoneri s’ha mullat.

Polèmica amb el presi

La baixa sorprenent de Màgic Solans va ser una de les grans noticies comentades abans del començament del partit. No han transcendit els motius de la no assistència però segons es comentava a entre vestidors es que Màgic solans tenia una irritació molt gran en el coll i que se l’havia vist la nit passada acompanyat d’un Negre de 2×2. Potser ara es comença entendre d’on ve la lesió en el genoll, se li haurien de regalar unes genolleres.

 El vestidor:

 Cesc “Tenen una potra! Sempre ens fan gols guarros! Nosaltres som millors que ells!”

Uri “Joer, potser l’emili no ho feia tant malament…és difícil ser davanter”  

Obradors “De cap hem estat perfectes, tan en defensa com en la davantera, i això ha set un factor decisiu”

F.O.





LA REVENJA, UN PLAT FRED

25 01 2009

plat-fred2

Dimarts 27 de gener,

MARADONIANOS FC –

AC TORICOS    

( 20:30h  TV3 – La Sexta)

 

S’acosta el gran clàssic de la Meiland i Maradonianos té comptes pendents amb uns rossoneri que han perdut el liderat. Tots dos equips han tingut alts i baixos al campionat i ara la distància que els separa és de 4 punts. Des del derbi del 13 de novembre on Toricos va guanyar 2 a 0, els rossoneri han anat de més a menys sumant només 9 punts de 21 possibles i veient com la parella golejadora Soliman-Petit es desinflava pel camí. EMT de fet apunta que una derrota contra Maradonianos suposaria la destitució fulminant de l’entrenador rossonero. Per la seva banda, després del derbi les panteres van encadenar una bona ratxa que s’ha vist truncada en algun partit per les baixes però finalment han sumat 12 punts de 21 possibles. Com tot derbi, el partit de demà no té favorit, però en aquesta ocasió els albiceleste podran contar amb l’empenta del Toro de Salou, absent a l’anada i les ganes de revenja ja es respiren des de la redacció d’aquest diari.

 

 

Qui sembra vents, recull tempestats

 

10.01.09–Soliman: “Veig possible l’aliron contra Maradonianos o fins i tot que ens facin el passadís”

 

Aquesta és la frase que ha penjat l’entrenador albiceleste al vestidor maradonià per motivar als seus jugadors. L’autor dels 2 gols del derbi d’anada la va dir just després de que els rossoneri superessin a AC Soniguales i es veiessin ja líders i a un pas de la glòria. La frase de Soliman però ha portat la mateixa sort a l’equip que quan va dir que la parella Soliman-Petit era mortal. Des de llavors l’equip només ha sumat 1 punts de 6 possibles i no sembla que l’ambient a l’estadi de Teruel sigui precisament de passadís ni d’Alirón. Un dels jugadors que més a patit les frases gafes de Soliman, ha estat Petit, que va haver d’acudir fins i tot a Iker Jiménez perquè li treies el gafe. El davanter rossonero ha rebut justament aquesta setmana una oferta formal de Maradonianos per vestir de nou l’albiceleste a partir de la temporada vinent. Petit de moment s’ha deixat estimar però sense confirmar res: “És un honor que un equip com Maradonianos es fixi en mi. Allà vaig passar una gran època. Però no decidiré el meu futur fins que acabi la lliga. Ens estem jugant coses importants.”

 

Màgic confirma l’assistència a la llotja. Valério també podria assistir.

 

Els dos presidents i la junta directiva assistiran en plè a la llotja de l’estadi. Fins i tot “el que nunca hace nada” ha anunciat que podria assistir a la llotja per animar a Toricos: “Si vinc és per veure guanyar a Toricos. Ja sabeu que penso de Maradonianos. No vull fer més declaracions” Tot i la tensió que podria portar la presència de Valèrio a la bombonera maradoniana hi haurà sopar de directives aquest dilluns i una possible festa a la Sala Apolo de Barcelona on Màgic Solans s’acomiadarà des les pistes de ball abans de l’operació. En general doncs, el clima és de concòrdia i bona entesa en un partit que ja ha estat declarat d’alt risc. L’espectacle però esperm que estigui damunt del terreny de joc. Aquesta serà la possible alineació Maradoniana:

 

                     CESC

                                                           TRILLA

ENRIQUE    CASTANYER                                                  QUIRZE/URI

                                                            ROGER/SALA

                      OBRADORS/EMILI

                   





Yes, We can!

23 01 2009

yes_we_can4

Maradonianos FC 4 – Rasters 2

—————————

(Trilla 2, Roger, Cesc)

—————————-

Bon partit de Maradonianos contra uns fluixets Rasters. Com ve sent habitual últimament, l’equip maradonià constava de 7 jugadors justos, afrontant un partit sense canvis.
 
Canvis tàctics

Per trencar amb la mala ratxa dels últims partits, al vestuari es va
decidir fer un canvi d’aires i col·locar a Emili a la defensa i “El
loco Uri” de davanter.
 
El partit estava bastant controlat pels albicelestes i les ocasions
anaven sorgint. Tothom esperava el gol d’Uri però aquest no arribava.
Però una bona combinació entre aquest i “El toro de Salou” va acabar
amb un bon gol del toro que situava l’1 a 0 al marcador. El partit
semblava encarrilat i així, amb la lesió d’un Raster i una precisa
explicació de l’arbit de nosequins 20 segons d’aquí més 30 d’allà, es
va arribar a la mitja part.
 
La defensa era sòlida, excepte alguns petits errors posicionals
d’Emili, i el mig camp entre Roger i Trilla el tenien controlat. Però
Uri, el davanter centre, tampoc era capaç de marcar durant l’inici de
la segona part. Semblava que tard o d’hora els maradonians havien de
sentenciar el partit amb més golets, però l’arbit va voler acaparar el
protagonisme i va pitar un penal a favor de Rasters bastant discutit
(no pels Rasters clar, ells no tenien res a discutir).
 
El gafe del davanter centre

 

Però ni el penal que va situar l’1 a 1 ni el gafe que començava a
envair l’ànima del davanter centre van ser suficients per aturar als
maradonians! El 2 a 1 i, poc després, el 3 a 1 van arribar de seguida,
obra de Roger i Trilla. Els passejos que es feien Roger pel mig camp i
Cesc per la banda regatejant varies vegades als mateixos jugadors
destacaven la clara superioritat sobre el rival. Fins i tot Emili es
va animar a pujar per la banda en algunes ocasions. Uri va tenir
repetides ocasions de marcar, però una especie de venjança divina
l’havia atrapat i ni els passes forçats de tot l’equip per ajudar-lo a
marcar van servir de res. Va ser Cesc, qui amb un xut llunyà va
sentenciar amb el 4 a 1.
 
Però físicament no som el que érem i al final s’acaba notant i baixem
la pressió. Perdem una mica el control i ens posem nerviosets. I
s’arriben a veure coses com Frans, la destral de l’estany, fent salts
de ballarina per desviar la pilota amb el genoll. Cap al final del
partit els Rasters van tenir algunes ocasions i una va acabar en gol.
Al final, 4 a 2. Una victòria que ens anima de cara al derbi!
 
ESM

EL MOLISTÒMETRE

Pintoenrique (8): a aquestes alçades de la pel·lícula, té la permanència al club assegurada, clar que en funció de les seves prestacions, l’entrenador el pot enviar al B, amb els petits, fent companyia al Castanyer (el proper partit haurem de dir-los als de la Meiland que posin coto fluix al camp)

Cesc (8): Això sí que és un home. Batallador com sempre, va clavar un golet que va tranquil·litzar el personal. Per la seva contínua assistència als partits, és un referent pels més menuts (com ara el Castanyer).
 
Frans (8): La Destral. Què més es pot dir. L’especialista de rebutjar les pilotes amb el genoll. A ell li sobren les cames, com a mínim, una d’elles. Per la seva agressivitat al camp, també és un referent per altres jugadors (com ara el Castanyer).
 
Emili (8): vam començar a veure un lateral com el Déu pastafari mana. Tot i fallar algun control, va desboradar per banda i si hagués sonat la flauta, també hagués pogut marcar. Com no, a nivell futbolístic i intel·lectual és un referent per tots (i també pel Castanyer)
 
Trilla (8): el capi. No cal dir massa cosa més. Autor del primer gol i autor també del segon just un minut després de l’empat. Desborada i no para de robar pilotes, un referent (sobretot pel Castanyer).
 
Uri (3). He vist escopetes de fira amb més bona punteria. L’anomenat efecte Emili el va envair, clar que des del molistòmetre, més que efecte Emili podríem dir que és efecte “sóc un paquet” (Castanyer, no opino)
 
Roger (8): Sortint d’una lesió i mig constipat, encara va repartir bastant joc, i espera estar al 100% per Toricos. Especialista amb el pase curt i el joc ràpid (vaja, l’antagonisme del Castanyer)
R.M.

 

 





MÀGIC NO EVITA EL QUIRÒFAN

17 01 2009

img_00411

Màgic Solans haurà de passar per la sala d’operacions per fer-se una artroscòpia que dictamini el grau de lesió que té al genoll i posteriorment s’intervindrà al menisc i a la ròtula. La operació es farà el dimarts 3 de febrer i la recuperació estipulada per aquest tipus de lesions és de 2 mesos.

 

De tràgic a màgic de nou

 

Tot i això el jugador maradonià no s’ha volgut posar cap termini i creu que el més important és recuperar-se al 100% i no el temps que tardi: “No vull forçar més. Fins que no estigui al 100% no penso jugar i si m’he de perdre la resta de temporada ho faré. Ja vaig forçar i ara ho estic pagant. A més, si jugo al 50% rebo crítiques i campanyes anti-màgic al vestidor. Si torno ho faré per ser Màgic, no tràgic.”

 

Supervisió del Dr. Aguilar

 

Cal recordar que des de la lesió Màgic es va posar en mans del Doctor Aguilar malgrat ser actualment el metge oficial d’AC Toricos. El Dr. Aguilar però és el metge de confiança del 10 albiceleste des de que van coincidir als inicis de l’equip maradonià. Ni els consells del loco Uri desaconsellant a Màgic que es poses en mans d’Aguilar han servit per evitar que l’actual metge rossonero examines la ressonància magnètica de Solans i li aconsellés els passos a seguir.

 

Des del moment en que es va saber que Màgic havia de passar pel quiròfan i tindria un llarg període de recuperació, diverses discoteques de la nit barcelonesa han emès un comunicat mostrant la seva preocupació per perdre un dels seus clients més habituals a la pista de ball. Evidentment aquest comunicat no ha fet gaire gràcia al club que amb la recuperació del genoll de Solans també espera canviar els hàbits nocturns del seu jugador franquícia.

 

 

 





MASSA TORRONS

11 01 2009

torrons

TXANGURROS 3 – MARADONIANOS 0

Patètica demostració de les panteres que estrenaven la nova equipació de com no s’ha de jugar a la millor lliga de la Meiland. L’equip està totalment desmoralitzat després de la derrota per 3-0.

Massa baixes

Tot començava a tòrcer al sumar-se a la ja desgraciada baixa de màgic les baixes del Sala, Loco Uri i Roger. Tot hi això a l’hora de fer l’escalfament només hi havia 5 jugadors de camp ja que Cesc arribava al camp tot just quan el col·legiat xiulava l’inici del partit.

Inici enganyós

Maradonianos semblava que començava entonat al partit controlant les envestides rivals i atacant sota la batuta d’un multiplicat Trilla. No va ser suficient, al cap de 15 minuts de l’inici del matx desprès d’un corner un error en defensa al no rebutjar amb claredat una pilota, error massa freqüent a la defensa maradoniana va facilitar una rematada franca a boca de canó foradant la portaria de les panteres. Tot i el gerro d’aigua freda rebut els jugadors maradonians van continuar buscant la porteria rival amb el desencert ja conegut per tots els aficionats.

La segona part va començar amb les panteres molt desconfiades de cara a porteria i insegurs en la zona defensiva, sumant que la baixada de rendiment degut a l’exficia que començava a fer-se molt patent degut al no tenir cap canvi. La segona part va ser un clar exemple de com no s’ha de jugar a futbol, pilotades a l’àrea fàcils per la defensa rival, inseguretat de sortida de pilota desde la defensa, imprecisió de passades, passades impossibles, cavalgades individuals per la banda…

Tots aquest cúmul de despropòsits va posar les coses fàcils perquè Enrique venut revés dos gols.

Cares llargues al vestidor

Les cares de Maradonianos eren tot un poema, en el vestidor tots els jugadors van quedar sense paraules després del ridícul fet en camp. Els problemes de les panteres comencen a tenir símptomes preocupants. Els fidels aficionats de l’equip no varen poder aguantar més el ridícul realitzat per els seus jugadors i varen reclamar una canvi de rumb imminent. La directiva comença a considerar sèriament la destitució de l’entrenador. L’afició no va entendre les baixes dels seus jugadors: Sala enganxat per les nevades, Uri de vacances a Alemanya i Roger arrossegant problemes desde l’últim partit.

F.O. 

L’1X1 by Destral

1-Enrique: .Superat

No va poder fer res en els 3 gols que va encaixar.

2-Cesc: .Desconcentrat

Va arribar tard al partit i no va poder escalfar així que va entrar progressivament al partit aportant profunditat a la primera part. A la segona part va perdre els papers fent una falta exagerada sense opció de tocar la pilota.

3-Frans: .A que Juga?

Encara no ha entès que això es un joc d’equip, s’obsessiona pujar la pilota a base de pujades sense perill per la banda. No ajuda a les parets amb la mitja

4-Marc: .Obsessionat

Continua amb la seva intenció de penjar la pilota i intentar connectar amb la davantera d’una passada llarga. Segur en defensa com es de costum.

8-Trilla: .Ofegat

Durant la primera part va moure la pilota buscant connexions amb la resta de jugadors, entregava pilotes al peu i rebia melons de part dels companys. A la segona part va acusar jugar el sol i no tenir recanvi ala banqueta i es va ofegar.

9-Emili: .Desconnectat

Quasi bé no va poder intervenir en el joc, no va rebre cap pilota clara i va estar massa estàtic a la segona part. Recordar que Emili no es davanter i esta fent un esforç titànic.

11-Quirze: .Perdut

Va jugar tot el partit al mig del camp va notar a faltar els automatismes d’una posició tant important com aquesta. No va poder associar-se amb claredat amb cap company. A la segona part va patir físicament la falta de canvis.