Una casa de barrets!

LKG 4

MARADONIANOS 4

 

Les panteras s’acomiaden de l’Apertura amb un empat i amb la sensació de que s’hagués pogut optar a més coses si no fos perquè el vestidor és una casa de barrets. La directiva prepara un codi intern pel Clausura.

 

Can Maradoniano, una casa de barrets

 

Partit ideal el d’ahir per resumir el que ha estat la primera part de la temporada a can Maranonianos… hereus del Bailèn 22, això és una casa de putes!. Tot i ser netament superiors al rival no es va poder guanyar un partit que ja va començar torçat al ser només sis i amb una defensa inèdita fins el moment. Tot i això es van anar suportant les embestides d’LKG fins que en dues accions pròpies d’un porter de 2a, van arribar els primers gols. Amb l’entrada del setè jugador (Uri), les coses es van igualar una mica més: Maradonianos seguia tocant.-la més que el rival, i fruit d’això, Trilla va signar el primer. Restava poc pel descans. L’inici de la segona metitat es va posar molt bé pels albicelestes, amb el segon gol de Trilla després d’un interessant moviment de desmarcatge i l’assistència de Roger. Jugant sovint a “trompicones” però, l’alegria va durar poc, amb el 3-2, que sincerament no feia justícia al joc d’LKG. Qui sinó Trilla, va empatar el partit una altra vegada justa abans que Esqué firmés el 4t i tingués tema de conversa per quinze dies. Suposo que tothom tenia al cap imatges de nenites amb biquini i dòlars al tanga, perquè durant molts minuts Maradonianos va semblar que no pensava en res més. LKG va fer l’empat i encara sort que Enrique va estar encertat. Maradonianos també va fallar molt, tot i trenar bons contraatacs i rematar a porta. L’empat doncs, “visto lo visto”, va ser just.

 

Posant la primera pedra per guanyar el Clausura

 

A l’acabar el partit Emili va posar els collons sobre la taula: cal millorar la comunicació al camp i evitar sobrepressionar el company amb bronques i comentaris desafortunats: la tranquil·litat és la única solució per progressar i aspirar al títol a la segona part de la temporada. En aquest sentit la baixa per lesió del presi tampoc ajuda: qui sinó ell ha de posar ordre dins d’un vestuaris ple jugadors polèmics i problemàtics? És notori doncs que falta un amo al prostíbul (diga-li proxeneta, diga-li com et vingui de gust): des d’aquest diari creiem que aquest lideratge hauria d’estar compartit per dos dels jugadors, que per experiència i posició al camp, més responen a aquest perfil: Trilla i Roger. I està clar, motivar la plantilla és la seva primera tasca (no llegiu el molistòmetre). Estem ansiosos per començar la nova lliga i fotre patades a tort i a dret!

 

El Molistòmetre (real)

 

Enrique (4): Gran internacionalitzant davanters rivals, va salvar el seu cap i els pebretos a la segona part amb vàries aturades de mèrit. Cara la nova Lliga, se n’espera molt d’ell ja que ha demostrat sobradament tenir mans. Juga millor quan ordena i crida a la defensa.

 

Emili (6): bullímili… li va bullir la sang a l’acabar el partit i si per ell fós, hagués fulminat tota la plantilla. Va demostrar el caràcter, i ara només hem d’esperar que això el porti a millorar. Tenim lateral per dies i si afina la punteria, podria marcar el seu segon gol a la lliga! Va portar a l’extrem la tàctica Maranges, al portar només un sobret de sabó per dutxar-se (sí, d’aquells que tothom agafa de les habitacions dels hotels)

 

Albert (6): no es pot permetre que un jugador maradonià suti amb guans al camp. La resta vam sentir vergonya aliena. Collonades a part, va respondre a les expectatives tot i que va emular al gran Marc amb constants pujades a l’atac mentre taratajava “Ho, ha, ho, ha, ho, allá van con el balón en los pies… aúpa newteam!

 

Kiki’s flatmate (6): La redacció no vol fer faltes ortogràfiques a l’escriure el seu nom. Sensacional la seva capacitat de reproduir el mateix “saque” de banda incorrecte. Es veu que va fer llàstima a l’àrbitre i no li van xiular cap infracció. Bon reforç i bona sort al conviure amb el que havia de ser el davanter estrella de Maradonianos, però que les seves farres constants i les seves repetides absències no aconsegueix mantenir la regularitat.

 

Trilla (7): Amb els seus tres gols, es mereix la màxima puntuació i cada dia s’entén més amb el Roger. És un sensació que es nota al camp i que ha de seguir in crescendo per esdevenir líders. Com sempre, li va sobrar empenta!. Creieu que es dopa?

 

Roger (6): correcte. Segueix amb progressió i espera estar al 100% de cara la segona part de la Lliga. Ha acabat la primera com a màxim golejador, cosa que no serveix de res però és que sino no se m’acudeix què escriure. Vol ser líder de l’equip, però tothom sap que no té el mateix tarannà de l’Emili i que si s’emprenya, pot acabar portant l’equip a una batalla campal no sense haver-se assegurat prèviament que en sortirà viu!

 

Uri (3): a partir d’ara, arribar tard serà penalitzat. S’està preparant un codi intern molt estricte. Al partit, va intentar sí o sí marcar, però va demostrar que l’excepció de fa dues setmanes, confirma la regla: no marca ni a tiros. Va rebre un cop al genoll que el va

deixar lisiat bona part del segon temps. Esperem que a hores d’ara, ja estigui donant pel cul de nou.

Marc (1): no va jugar, però a l’enterar-se del resultats, apostem tots els cales que serveixen per pagar els redactors d’aquest diari, a que no va parar de fer comentaris de l’estil “vam fallar els imprescindibles, sóc Màrquez però versió catalana, es van trobar a faltar els meus passes llargs, tocaré a la pròxima love parade, etc”. Segur que s’hi va cansar tant com s’hi hagués jugat. Pobre Trilla!

 

RAMÉN

ELS DOBLEGUEN

 

 MARADONIANOS FC  2

 (Frans, Roger)

 LOS DE LOS ANUNCIOS GUAYS DE BIRRAS 1

 

 Queda reiterada la presencia de l’equip en la següent primera lliga de la Meiland.

L’empenta buscada en els últims partits ha servit per conservar més que dignament la categoría (2ª-3ª posició), posada en crisi varis partits abans. Queda també demostrat el fet que, en el món del futbol no profesional, és habitual que guanyi qui més desitja el partit, i no acostumen a ser les filigranes o les aptituds destacades les que defineixen un joc col·lectiu. Així, l’ajuda el company, el sacrifici, la generositat, i el mirar-se el melic propi en comptes de l’alié han servit per endur-se partits de lo més enturbits.

L’equip és conscient de les seves carències i, en la voluntat de millorar, de ben segur recuperarà el diàleg propi de la confiança entre jugadors, quan un li diu a l’altre: “Eps, quan estiguis en aquesta posició, mira de ficar-me-la per aquest costat que farem mal” –puntualització: frase no extreta de “garganta profunda”-. El llenguatge de tú a tú positiu i enèrgic, on es mira més com solventar errors o aportar millores és sens dubte una actitut molt més positiva que no pas el lamentar. La següent fita de l’equip no serà solament el compromís, la voluntat i la seriositat ja assolides, sinó també l’aportació assenyada i la recuperació dels automatismes, així com de la confiança i valentía…quelcom que els jugadors (inclòs el porter) no han assolit encara precisament per la falta d’entesa i coordinació en certes accions.

Sens dubte, en aquets partits hi ha hagut certa variació de posicions que caldria analitzar i que en certs casos han estat productives, com és el cas del gol, la banda i la defensa (al mig en Trilla deixa les coses bastant clares en ser el jugador més complet i que disposa tant de capacitat d’elaboració com de remat i recuperació incloses). És també cert que aquestes variacions aporten noves idees i que ajuden individualment al jugador en casos d’”ensimismament futbolístic”.

En conclusió: En els últims partits, una sostenible recuperació moral de l’equip com a resposta d’una ratxa negativa tant de futbol com d’actitut, i que sens dubte i com a requisit de qualsevol concepte al que se li volgui afegir la paraula “sostenible”, haurà de ser treballat per extreure’n valors positius, de ben segur extrapolables en forma de resultats.

Enrique Valiente, The maradonianos mirror.

-

El Molistòmetre

Enrique (8): seguretat sota pals, sense dubte peça clau en la temporada maradoniana. Ara bé, la Junta Directiva està considerant la possibilitat de prohibir que salti al camp amb el seu típic banyador surfero vermell. Collons, no n’hi falten!

 

Frans (9): Qui redacta no es podia imaginar poder escriure les paraules Frans i gol en la mateixa frase, i per això no ho farà. Un lateral com n’hi ha pocs.

 

Cesc (8): La seva capacitat golejadora ja és història, però segueix madurant en defensa. Una mica nerviós al tocar la bimba hi segueix posant allò que s’hi ha de posar per guanyar.

 

Marc (8): falta! Ui, no, que això va ser ahir! Segueix en clara progressió, intentant jugar la pilota i deixant els passes llargs. Serà clau per l’equip a la segona fase, però haurà d’acceptar una rebaixa de la seva fitxa.

 

Trilla (9): El capi segueix demostrant perquè és una de les estrelles de l’equip. Més treballador que mai, va crear perill i va donar el primer gol. La coordinació amb la resta de jugadors cada dia és més perillosa pel rival. Què podem esperar els propers partits? Mama por!

 

Sala (7): Si això fós un equip seriós seria multat per arribar tard, però com que és una patxanga, encara li donem les gràcies. Encara per explotar, la Junta Directiva pensa en ell per ser un dels líders de l’equip. I més si pensem que ell paga mentre que la resta de jugadors cobrem.

 

Uri (8): Tal com se li va prometre, en aquest molistòmetre s’obviarà el partit d’ahir i únicament es farà referència al partit de la setmana passada: l’abrechilaras ho va ser, un golejador capaç de sorprendre tothom amb els seus gols, que van dur a la victòria maradoniana contra Obres Públiques. Motivat, s’ha expolsat de sobre la maledicció del davanter centre. Encara no es creu el seu gol. Amb tot, la Junta Directiva no pensa que ho pugui tornar a repetir i ho intentarà colar com un miracle al Vaticà: veurem si cola!

 

Roger (9,5): Encara no està ni de bon tros en el seu millor moment (massa esqui i massa collonades), però va fer el gol de la victòria jugant en punta. Pot ser un referent per la segona part de la temporada, i per motius òbvis, passarà per les oficines del club a renegociar a l’alça el seu contracte: té ofertes d’altres equips importants. Es conforme amb que l’anomenin mestre per seguir a Maradonianos.

 

RAMÉN

MARADONA VA SER EL 7è JUGADOR

Mardonianos (o els 4 de sempre) 5

 

Obres Públiques 2

 

(Uri 2, Llàtzer, Cesc, Castanyer)

 

Feina per formar un equip

 

Partit que començava amb un degoteig de baixes a can Maradoniano per triar i remenar. Van aparèixer incompatibilitats de totes menes. El primer en caure era Trilla que tenia un compromís amb la selecció, el següent era Emili que estava en un fòrum a Madrid explicant les tècniques del davanter del sXXI, Quirze es sumava a les baixes, fent tot tuf a espantada a can maradoniano quan se sumaven les baixes d’última hora de Roger, Sala i Enrique, tot sumant la baixa ja coneguda de Màgic. Aquestes baixes deixaven entre l’espasa i la paret l’actual director esportiu Paco SOLANS Herrera ja que cap de les noves incorporacions mostrava el compromís sempre reclamat per els pesos pesants del vestidor. Les vaques sagrades del vestidor van donar un cop de puny sobre la taula i varen començar a buscar companys per poder jugar de sota les pedres. Varen aconseguir convèncer a vells coneguts de l’afició que varen decidir penjar les botes, els companys que vindrien a fer un cop de mà serien Llàtzer i Dani, dos fixes de les alineacions que varen portar a Maradonianos a l’ascens la temporada passada.

 

Maradonianos es presentava amb la següent alineació de 6 jugadors:

 

                       Dani

                                    Llàtzer

Obradors        Marc

                                    Uri

                       Cesc

 

Les sorpreses eren majúscules en totes les línies. Començant que Maradonianos saltava al terreny de joc amb 6 jugadors. Les altres grans sorpreses eren la presencia de Dani i Llàtzer, però la sorpresa més aplaudida per l’afició va ser tornar a veure a Obradors vestint d’indumentària de L’aranya Negre.

 

Amb un menys també es pot guanyar

Les panteres varen sortir conscients de que la seva força seria en els contraatacs i així va plantejar el partit. La sorpresa va ser que l’equip rival va deixar la responsabilitat del joc a les Panteres. D’aquesta manera maradonianos va donar el moviment de la pilota el ritme pausat que l’interessava per no fer un excessiu desgast de forces. Fruit d’una bona combinació entre Llàtzer i Uri va arribar el primer gol de les Panteres que va realitzar Abre Chirlas Uri.

 

Obres Públiques va decidir agafar el control de la pilota per poder empatar. Gràcies a una bona defensa comandada pel Mariscal Castanyer i amb una teranyina teixida per l’aranya feien que qualsevol intent per empatar es desfessin com un terròs de sucre en un got d’aigua. En una contra magistralment conduïda pel ràpid Cesc’o feia que aquest després de desesperar el defensor rival assistís a Llàtzer perquè aquest marquès a plaer fent pujar el segon gol al marcador de les panteres.

 

Maradonianos estava realitzant un partit magnific i ningú recordava que els faltes un home sobre el terreny de joc, tot eren ajudes, ànims… Aquest fet va fer que Obres Públiques treies el seu punt d’honor, cosa que es va traduir en una pressió més gran a la porteria de l’aranya. Fruit d’una falta innocent a 2 metres de la frontal de l’àrea va arribar el seu primer gol. La jugada va començar en una falta que va servir per centrar una pilota tova al punt de penal on un davanter d’obres públiques va pentinar per desviar-ne la trajectòria cosa que va obligar a fer una gran estirada, l’estirada va servir per rebutjar el primer remat però la mala fortuna feia que el rebuig cap al lateral de la porteria anés a parar a sobre un atacant d’obres públiques, sense marca, rematant aquest a plaer la pilota al fons de la xarxa.

 

 Abre Chirlas Uri es destapa

 

Amb el resultat de 2-1 es va arribar al descans sense que maradonianos mostres cap problema ni cap dubte que aquells tres punts se’ls endurien a casa.

La segona part va començar sense que hi hagués un dominador clar de la pilota cosa que afavoria a les panteres que veien com el seu pitjor enemic, el temps s’anava consumint. Cap a la meitat de la segona part el partit es va animar i va ser Obres públiques que va començar a posar a prova la tranyina teixida per l’aranya. La tranyina va semblar que estava apunt de trencar-se quan un xut molt ben dirigit s’estavellava al pal travesser de la porteria de les panteres. Aquesta va ser la última gran oportunitat d’obres públiques per posar en compromís l’objectiu de les panteres.

 

Abre chirlas Uri va decidir que allò ja s’havia acabat i amb un potent xut des de aprop del mig cap va realitzar el millor gol de les panteres en aquest campionat. La potencia del xut d’Uri va fer que la pilota toques el travesser i sortís rebutjada cap al terra de dins de la porteria perquè tornés a botar i finalment toqués la xarxa de la porteria.

Obres públiques començava a veure complicat poder empatar i impossible guanyar el matx. Bona part d’això sen va encarregar Cesc’o que amb una galopada i gràcies a una bona paret amb Llàtzer podia armar la cama per realitzar un bon xut creuat desde el vèrtex de l’àrea i fer un altre gol al pobre porter d’obres públiques que amb aquest ja havia recollit la pilota quatre cops de la xarxa. Cinc minuts d’acabar el partit es van produir els últims cops per part d’obres que va aconseguir foradar la tranyina amb un gol de falta on una distracció de l’aranya els hi havia posat el segon gol amb safata. Tot hi aquest contratemps les panteres no varen deixar de mossegar i proba d’això va ser l’últim gol que va venir gracies a una pressió a la defensa rival o  la pilota va caure a peus de Castanyer que va avençar un parell de passes i va connectar un fort xut ras enganxat a l’arrel del pal de la porteria on el porter no va poder fer res més que mirar com entrava.

El final del partit va arribar amb un increïble abans del partit 5-2, però comprensible després de veure el partit magistral de les Panteres.

 

Sense declaracions

Tot i el bon resultat obtingut contra un rival directe els jugadors no estaven gens contents amb la gestió que està fent la directiva i es començava a reclamar un bon cop d’atenció a les baixes.

Els quatre jugadors de la plantilla actual Cesc, Uri, Castanyer i Obradors que varen disputar el partit no varen voler fer cap declaració, s’espera una declaració conjunta dels jugadors un cop s’hagi confirmat matemàticament que Maradonianos es queda a la màxima categoria.

 

Sorpresa a Can Torico 

 

La sorpresa de la jornada la varem tornar a veure a can toricos que es varen deixar empatar un favorable 3-1 en els últims 5 minuts. Les fonts apunten que els jugadors de toricos varen deixar empatar en el moment que varen saber que si ells treien els tres punts a Rasters, Maradonianos estava salvat del descens. Aquesta falta de fair play motiva a maradonianos que veu com pot avançar el seu rival si toricos no puntua la següent jornada i maradonianos treu sis punts dels sis que li queden.

 

F.O.

MÀGIC SOLANS OPERAT AMB ÈXIT

El 10 maradonià va ser operat ahir amb èxit pel Doctor Nadal a la clínica Sagrada Familia de Barcelona. La intervenció al genoll li portarà 2 mesos de recuperació, de manera que podria tornar als terrenys de joc en 3 mesos.

 

La plantilla maradoniana ha donat el seu suport al jugador franquícia de l’equip, com ja va demostrar la destral de l’Estany al derbi contra Toricos mostrant una samarreta de suport a Màgic quan Trilla va fer l’empat a un. Les declaracions de Solans només sortir de la clínica aquest matí han estat de suport a l’equip i d’optimisme: “Crec que l’equip guanyarà tots els partits que queden. S’ha demostrat una clara millora i complirem l’objectiu de consagrar-nos a divisió d’Honor. A la propera lliga, la clausura, l’equip podrà tenir objectius més ambiciosos i espero recuperar-me aviat  per ajudar”

 

Partit clau

 

Generalitat Obres Públiques – Maradonianos F.C. 

 ( 21:30h  PPV )

 

A part de la baixa de Solans, les panteres tenen les baixes d’Emili, Quirze, Roger i Trilla per jugar un dels partits més importants de l’any. L’equip encara no té la permanència assegurada ni de bon tros i aquest dijous juga contra un rival directe, Generalitat Obres Públiques. No guanyar aquest partit suposaria afrontar els últims dos encontres de l’any passejant pel precipici del descens. Per altra banda però, també es pot veure el got mig ple i pensar que si els albicelestes guanyen els propers 9 punts poden acabar la lliga per damunt de Toricos a la classificació. Per cobrir les baixes mencionades la secretaria tècnica s’ha mogut i l’equip podria comptar amb la presència d’una ex-pantera molt estimada per l’afició, Llàtzer. A part, s’està negociant la cessió d’algun altre jugador. De moment, aquest podria ser el 7 inicial.

 

                      CESC

                                                      URI

ENRIQUE    CASTANYER                          LLÀTZER

                                                     SALA

                        FRANS