MANETA I FESTIVAL!

MARADONIANOS FC 5

 

TXANGURROS 0

 

Maradonianos va tornar a demostrar ahir que està en forma endossant una maneta a Txangurros del Lagunak amb un joc espectacular. L’equip venia amb la moral reforçada després de guanyar el derbi i tenia ganes de demostrar que el bon joc no era fruit d’un dia. D’això es va encarregar ben aviat Trilla, que va obrir la llauna al minut 2 després d’una passada de Sala  per encarrilar les coses des de l’inici. A la festa s’hi va sumar Quirze després d’una jugada col·lectiva de vídeo que va finalitzar amb una passada de Roger perquè Quirze rematés demostrant que aquella podia ser una bona nit per ell. Amb el 2 a 0 i molt bones sensacions es va arribar al descans.

 

Al minut 4 de la represa va arribar el tercer, rubricat per Nasdaq Sala de mitja volea, responent així a les demandes del seu entrenador que li demanava més gol abans del partit. L’equip dominava totalment als bascos que no pintaven tant ferotges com en altres ocasions. El tiki-taka albiceleste era constant i l’equip es va decidir a fer una altra macro jugada col·lectiva de museu. Aquesta vegada però va ser Quirze qui li va tornar l’assistència a Roger per fer el 4 a 0. El 5 a 0 definitiu va venir després d’una recuperació del Toro de Salou que va portar un contraatac perquè Quirze fes el seu segon gol en el seu compte particular.

 

Eufòria a la grada

 

El públic embogia amb càntics de “a segunda, a segunda” dirigits a l’etern rival, que de totes formes guanyava sense problemes el seu partit. Sembla però que les declaracions de Soliman buscant excuses per la derrota al derbi i tractant a un maradonià històric com Llàtzer d’infiltrat no han sentat gens bé a l’afició albiceleste que ja el considerà un enemic públic número 1 de les panteres.

 

El vestidor

 

Al vestidor la satisfacció per la victòria també era obvia. El capità de l’equip, Trilla, destacava el partidàs maradonià: “Hem fet un tiki-taka com mai. Ha estat  espectacular però al final no sabíem si era demèrit d’ells o mèrit nostre”  Per altra banda Emili considerava que era un dels millors partits de la temporada: “No sé si mai hem jugat així de bé”.

 

El molistòmetre:

L’Aranya (9): Gran! Va tornar a demostrar que sap representar tots els papers de l’Auca. Atent a les sortides, va acabar fent alguna aturada de mèrit que no deixa de posar pressió al porter titular, que no sabem si estava donant rulos amb la moto o bé, va aprofitar el bon temps per remullar els pantalons amb què juga.

Cesco’o (9): La putilla fins i tot s’atreveix com a central: bon partit del de Tiana, afartant-se de tocar pilota i de retenir les ganes de pujar a l’atac. Tot i el partidàs, no s’hi sent còmode, i per tant, les fans femenines no tardaran en tornar-lo a veure per la banda. Atenció: s’organitza una col·lecta per comprar-li uns pantalons curts nous!

Titímili (9): sembla ser que la setmana de repòs li ha sentat bé. Amo del lateral dret, va saber entendre’s amb la defensa i la mitja per fer ballar el rival. A destacar les seves internades per banda i els seus passes: va acabar fent budú al Kikirr per fallar alguna de les seves assistències marca de la casa.

Nasdaq Sala (9): Se li va demanar gol, i com que és més fàcil que fer guanyar diners a la borsa, va accedir. Des del lateral, va crear perill incorporant-se a l’atac en més d’una ocasió. Un dels pulmons de l’equip.

Trilla (9): el capità està en forma, i això l’equip rival ho pateix. No va parar de robar pilotes, oferir-se per tocar-la i portar perill. Sense dubte el seu gol matiner va ajudar a tenir el partit sota control. Visca la mare que el va parir!

Roger (9): físicament mermat (tenia mal de cap) va completar un partit correcte. Cada dia s’entén més amb Trilla i kikirr i això és perillós pels propers rivals. Es rumoreja que està tocat d’alguna de les faltes que va rebre!

Kikirr (9,5): atenció, es tracta de la puntuació més altra en els 28 anys d’història del molistòmetre. Gran, grandíssim! Dos gols i n’haguessin pogut ser cinc. Cada dia amb més confiança, el missatge és clar: tenim davanter.

NOTA: Tot i els continuats atacs llançats per algun jugador de Toricos (amb intervencions molt poc afortunades), la redacció d’aquest diari no vol entrar amb cap tipus de polèmica i vol mantenir el bon rollo existent entre els dos equips. Ara, una cosa està clara, moltes vegades els comentaris els fa qui més mancances té.

 

HUELE A CHAMUSQUINA

Maradonianos 2

 

(Llàtzer, Roger)

 

AC Toricos    1

 

(Figo)

 

El partit va estar dominat per Maradonianos, amb l’equip mermat per les baixes d’Emili (la seva àvia feia 90 anys), Uri (la seva en feia 91, i tenia febre), Marc (amb una cama, no se sap quina, de baixa) i Kiki (la seva àvia no feia anys però tenia merders a l’escola) i el reforç d’un vell conegut de l’afició la Pulga Llàtzer, l’equip es fa fer amb la victòria amb més eforç del previst.

 

Les conclusions al final del partit eren d’idolatració del companys, tal i com remarcava en Roger: “quin gran equip, només desentono jo!” però aquestes victòries ens apropen a l’objectiu, guanyar la lligueta! Inclús se sentien crits dintre del bar de campeones, campeones. Per la seva banda l’equip contrari feia pudor de descens.

 

El partit començava plàcid i Llàtzer feia gala de la seva intel·ligència i habilitat driblant mig equip per posar el primer gol al marcador, val a dir que el suport de Llàtzer com a 9è home és i serà de gran ajuda! 

 

Toricos apretava i amb més ganes que una altra cosa, arribava perillosament a la porteria forrellada per Enrique, una pilota perillosissima al pal, un remat de Sacha, un parell d’arribades dels mitjos i davanters dels Toricos i un xixarro de maranges que Enrique deixava passar per donar emoció.

 

Maradonianos deia prou i posava les coses al seu lloc amb una bonica jugada trenada que arribava a Llàtzer que amb una centradeta milimètrica la posava al cap de Roger que rematava a plaer fent el 1-2 definitiu.

 

Cal remarcar el gran desgast al mig del camp, un molt bon treball al contratac i a la contenció del toro Trilla i de Roger, un mig del camp així no té preu, inclús podrien jugar a l’Espanyol. També cal mencionar al sacrificat Nasdaq Sala, que es va situar al lateral col·laborant amb la mitja, comença a treure la reva ràbia Olotina, va obsequiar l’equip amb un crit de QUI NO CARDA A OLOT NO CARDA ENLLOC pujant-se les faldilles a lo braveheart. Què cal dir de l’aranya, que sembla un coet a reacció quan treu les pilotes de cap i quan s’avança al seu rival, segueix amb la seva sentència : relegaré a Castanyer al lateral! El porter Enrique va mostrar el seu contrapunt ensenyant grans aturades durant el partit i explicant les seves historietes de xiclets i soldadures en fred al vestidor. En resum: TENIM EQUIP PER DIES!!!

C.C.

El Molistòmetre:

Enrqiue (8): “en el gol no m’he tirat perquè pensava que m’hi quedava”… no recordava aquesta implicació amb l’equip des de l’època de Litmanen. S’entén però, que no necessitava més per mantenir segura la porteria (i l’emoció).

Frans (8,5): L’equip no l’anomenarà Franz Beckenbauer fins que no repassi al youtube com la treia el gran Kaiser: de moment, respon més a l’estil Cáceres! Ah, i diem youtube, no youporn.

Sala (9): Garantia d’èxit jugui on jugui: es va adaptar bé al lateral i va portar perill davant: un bon partit per casar-hi la filla!

Cesc pre-taxista (6): confon les pedrades amb els passes en profunditat.
Cesc post-taxista (9): l’alma mater en defensa i peça fonamental al 7 titular.

Trilla (9): amb tantes entrades a destemps que va rebre, entenem que el rival encara no ha provat d’afeitar-se amb una destral i busca emocions fortes. Un crack!

Roger (5): autor d’un gol sí, però la seva actuació va quedar ennegrida per una empenta fora de lloc: demana disculpes.

Llàtzer (9): 5?, 10?, 20?, 25 milions? Qualsevol quantitat és poca pel seu traspàs.  

Nota: Des de la redacció, estem polint un estudi estadístic per veure la relació fred-pluja-partit del Barça amb el fet de ser 5, 6 o 7 jugadors al camp.

 

 

REMULLATS

MARADONIANOS FC 3

 

Roger (2), Uri

 

SEXYNERS MEMPHIS 4

 

 

Passat per aigua

 

Només arribar ja es veia que no era un partit fàcil. La pluja i el
camp en mal estat no ajudaven gaire. Tots dos equips van començar una
mica a veure-les venir, i quan encara ens estàvem acabant de situar i
adaptar-nos a la pluja i els bassals del camp, Roger va marcar amb un
xut creuat després d’un bon control. S’encarava bé el partit per
Maradonianos, però va ser llavors quan els Sexyneers van despertar i
remuntar. Dos gols bastant seguits van situar l’1 a 2 al marcador.
 
 A remolc

A partir d’aqui el joc es va estabilitzar bastant, amb l’estat del
camp no es podien fer moltes floritures, i moltes pilotes es guanyaven
per força a empentes i rodolons. Ja a la segona part, en una altra jugada
desafortunada amb filigrana inclosa del davanter de Sexyneers, els de
Memphis van augmentar l’avantatge a 1 a 3. Però encara quedava partit,
i un bon xut llunyà de l’obre xirlas Uri va donar esperança situant el
2 a 3. La història va repetir-se amb el 2 a 4 pels “sexys” i el 3 a 4
per les panteres per part novament de Roger.
 
Els sexyneers saben tocar-la, però la pluja impedia fer un joc gaire
creatiu. Una llàstima no haver aprofitat la ocasió per com a mínim
empatar. Veurem que passa quan juguem amb bon temps, perquè tot i
tenir (alguns) bon toc i entrenador, no semblen molt lluitadors.

 

 

El Molistòmetre

 

Enrique (7): Tanta pluja i es deixa el banyador a casa! Pebrots els seus per aguantar el fred fent l’estaquirot. Bon partit i bons punxots. A destacar la seva pujada a l’atac a l’últim córner!

Cesc (8): Amb el 3 a 1 en contra, la seva frase “que estan cagats!” mostra dues coses: la seva poca capacitat per entendre la situació real, i el parell de collons que li pengen entre les cames. Bravo!

Frans (7): El Beckenbauer maradonià, va tenir feina extra. Atent a l’anticipació ha fet oblidar la presència de Marc a la titularitat. El seu objectiu és clar: “vull relegar el Marc al lateral”

Uri (7): El xaval fot mil quilòmetres, recupera tres-centes pilotes i fa dos gols: un a porteria rival i una altre a la pròpia. El bandido s’ho pica tot! Això sí, la cabra es descarria cada cop menys!

Emili (8): s’està convertint amb el nou Alvés i no sembla el mateix de la lliga passada. Fa dies que està en clara progressió. Va estar apunt de fer l’empat a 4 i ensorrar l’estadi, però sap que hi ha crisi i que a la Meiland no hi sobren calers.

Sala (8): El Touré Yaya de per aquí! Gran partit al mig del camp, repartint joc i estopa quan calia. Sense dubte, es nota la seva presència que tant es va trobar a faltar en partits anteriors.

Kikirrr (8): Està en plena transisicó de Meho Kodro al Patrick Kluivert dels millors temps. Cada cop més compenetrat amb la resta de l’equip, s’espera que comenci a obrir la llauna dels gols si no vol que a la propera, sota la pluja hagi de patejar 30 min per arribar a casa.

Roger (8): comença a engrassar la maquinària. Està una mica trist pel seu company Trilla, i pensa en comprar-li una porteria d’aquelles de plàstic que se la pugui posar a l’habitació i així, pugui igualar els seus registres golejadors.

Des del Molistòmetre, no es volia deixar de tenir un record per la parella de lesionats, president Solans i Dr. Slump Marc:ànims en la recuperació: l’equip i sobretot el Molistòmetre, un necessita que us calceu de nou les botes! No cal que us digui que ell dopatge a aquestes categories, està permès