
DEPORTIVO ARLANZA 5
MARADONIANOS FC 1
Mal acabat allò ben començat, seria el resum del partit en general. El futbol directe i efectiu dels Arlanza no troba porteria en la primera part degut a les bones actuacions en defensa i de l’equip en general, compensant-se correctament en la majoria de les accions. A la mitja part se sent el comentari “un empat és una victòria” que evidencia la diferencia de solvència en les accions a les diferents línies de joc.
L’equip prossegueix, a la segona part, amb una línia similar, tot i que puntualment Don Obradors se sent cada vegada més sol en la defensa de les passades llargues, havent de cobrir 2 posicions dels extrems alhora i, per tant, sentint-se obligat a deixar més espai per anar a buscar el centre a una o altra banda en l’últim moment.
No és aquesta petita diferencia de nivell ni els problemes estratègics en defensa la causa del malbaratament del partit, sinó una acció aïllada del bondadós porter Enrique Valiente Stegeman –amb nom i cognoms-, que realitza una sacada amb la mà tova que acaba recuperant un jugador de l’equip rival i, amb un parell de passades davant d’una defensa agafada per sorpresa, defineix sense problema.
A partir d’aquí el partit és historia, ja que Maradonianos veia el partit costa amunt després d’haver patit força per no encaixar cap gol, i el número d’oportunitats en atac eren percentualment més baixes que l’equip rival. Ara no només s’havia de defensar impecablement per no encaixar un altre gol sinó que a més s’havia de sumar.
Els dubtes, el desànim i les presses fan que s’encaixin més gols dels esperats, amb més regals del porter inclosos (un per Melchor, un per Gaspar i un per Baltasar) .
Partit que només podía acabar de dues maneres: “0-0” ò “1-resultat abultat”. El titular de l’article defineix la opció escollida.
E.V.
El MOLISTÒMETRE
Enrique (6): no va tenir el seu millor dia… L’aficció exaltada volia reconeixer-li els mèrits de la temporada tot buscant la seva nova moto pel parking… com hagués cremat en cas d’haver-la trobat!
Titímili (7): dreta, esquerra, de cap i per terra… aquest no és l’Emili Hleb de la primera part de la Lliga… l’aficció exaltada, però cansada de no trobar la moto de l’Enrique, el va despedir llançant-li una botella al cap que per sort, va rematar el xunguillo del barri.
Aranya Cáceres (7): la Directiva prepara una remesa de Nintendos DS amb el Brain Training perquè ningú s’oblidi del Marc, al qual actuació rera actuació, aboca a la retirada. L’afició exaltada, cansada i amb els collons per corbata per veure com es pendria la conya el xunguillo, el va despedir fotent-li botifarra.
Cesco’o (6): l’única flor que guarnia la gespa de l’estadi, encara no s’explica com va poder acabar el partit lesionat. L’afició exaltada, cansada, magullada gràcies a les habilitats del xunguillo amb el karate i amb ganes de sopar, el va intentar agredir mentre parlava amb els serveis mèdics del Club… no poques veus en demanaven l’execució (però per ell, per evitar-li tant sofriment!).
Nasdaq Sala (7): què podem dir de malament d’aquest olotí? Al final del partit es comenta en blogs d’internet, que l’afició exaltada, cansada, magullada i amb gana, va haver de sopar vichisoise després que algú li recriminés a Sala la seva poca presència en atac. I es que ja diuen que amb poques dents s’ha de menjar cosa tova!
Kikkir Sükür (6): a davant o al mig, sempre dóna pel darrera quan rumia si la primera intenció que ha tingut és la bona… mestre de l’anti-primer-toc, va haver de donar explicacions quan l’afició exaltada, cansada, magullada, amb gana i sense dents, va demanar al uníson que presentés els papers de residència al país.
Frobenius (8): autor de l’únic gol maradonià, com a mínim va ser per collons!. L’afició exaltada, cansada, magullada, amb gana i sense dents i afònica per reclamar l’extradicció de Sükür a Turquia, va despedir-lo refregant-li els ous per la valla oxidada que envolta el camp… si no pilla el tetanus, quedarà impotent segur!
Roger (7): Mare de Déu, s’ha de ser malparit per barrejar-se entre l’afició exaltada, cansada, magullada, amb gana, sense dents i afònica i anar senyalant amb el dit la sortida de cada jugador maradonià del vestuari. Segons sembla estava disgustat per no haver pogut celebrar la victòria amb l’única aficionada que realment va venir…

Comentaris Recents