MENYS DOLORÓS DEL QUE SEMBLA

14 05 2009

no pain

DEPORTIVO ARLANZA 5

MARADONIANOS FC 1

Mal acabat allò ben començat, seria el resum del partit en general. El futbol directe i efectiu dels Arlanza no troba porteria en la primera part degut a les bones actuacions en defensa i de l’equip en general, compensant-se correctament en la majoria de les accions. A la mitja part se sent el comentari “un empat és una victòria” que evidencia la diferencia de solvència en les accions a les diferents línies de joc.

L’equip prossegueix, a la segona part, amb una línia similar, tot i que puntualment Don Obradors se sent cada vegada més sol en la defensa de les passades llargues, havent de cobrir 2 posicions dels extrems alhora i, per tant, sentint-se obligat a deixar més espai per anar a buscar el centre a una o altra banda en l’últim moment.

No és aquesta petita diferencia de nivell ni els problemes estratègics en defensa la causa del malbaratament del partit, sinó una acció aïllada del bondadós porter Enrique Valiente Stegeman –amb nom i cognoms-, que realitza una sacada amb la mà tova que acaba recuperant un jugador de l’equip rival i, amb un parell de passades davant d’una defensa agafada per sorpresa, defineix sense problema.

A partir d’aquí el partit és historia, ja que Maradonianos veia el partit costa amunt després d’haver patit força per no encaixar cap gol, i el número d’oportunitats en atac eren percentualment més baixes que l’equip rival. Ara no només s’havia de defensar impecablement per no encaixar un altre gol sinó que a més s’havia de sumar.

Els dubtes, el desànim i les presses fan que s’encaixin més gols dels esperats, amb més regals del porter inclosos (un per Melchor, un per Gaspar i un per Baltasar) .

Partit que només podía acabar de dues maneres: “0-0” ò “1-resultat abultat”. El titular de l’article defineix la opció escollida.

E.V.

 

El MOLISTÒMETRE

 Enrique (6): no va tenir el seu millor dia… L’aficció exaltada volia reconeixer-li els mèrits de la temporada tot buscant la seva nova moto pel parking… com hagués cremat en cas d’haver-la trobat!

Titímili (7): dreta, esquerra, de cap i per terra… aquest no és l’Emili Hleb de la primera part de la Lliga… l’aficció exaltada, però cansada de no trobar la moto de l’Enrique, el va despedir llançant-li una botella al cap que per sort, va rematar el xunguillo del barri.

Aranya Cáceres (7): la Directiva prepara una remesa de Nintendos DS amb el Brain Training perquè ningú s’oblidi del Marc, al qual actuació rera actuació, aboca a la retirada. L’afició exaltada, cansada i amb els collons per corbata per veure com es pendria la conya el xunguillo, el va despedir fotent-li botifarra.

Cesco’o (6):  l’única flor que guarnia la gespa de l’estadi, encara no s’explica com va poder acabar el partit lesionat. L’afició exaltada, cansada, magullada gràcies a les habilitats del xunguillo amb el karate i amb ganes de sopar, el va intentar agredir mentre parlava amb els serveis mèdics del Club… no poques veus en demanaven l’execució (però per ell, per evitar-li tant sofriment!).

Nasdaq Sala (7): què podem dir de malament d’aquest olotí? Al final del partit es comenta en blogs d’internet, que l’afició exaltada, cansada, magullada i amb gana, va haver de sopar vichisoise després que algú li recriminés a Sala la seva poca presència en atac. I es que ja diuen que amb poques dents s’ha de menjar cosa tova!

Kikkir Sükür (6): a davant o al mig, sempre dóna pel darrera quan rumia si la primera intenció que ha tingut és la bona… mestre de l’anti-primer-toc, va haver de donar explicacions quan l’afició exaltada, cansada, magullada, amb gana i sense dents, va demanar al uníson que presentés els papers de residència al país.

Frobenius (8): autor de l’únic gol maradonià, com a mínim va ser per collons!. L’afició exaltada, cansada, magullada, amb gana i sense dents i afònica per reclamar l’extradicció de Sükür a Turquia, va despedir-lo refregant-li els ous per la valla oxidada que envolta el camp… si no pilla el tetanus, quedarà impotent segur!

Roger (7):
Mare de Déu, s’ha de ser malparit per barrejar-se entre l’afició exaltada, cansada, magullada, amb gana, sense dents i afònica i anar senyalant amb el dit la sortida de cada jugador maradonià del vestuari. Segons sembla estava disgustat per no haver pogut celebrar la victòria amb l’única aficionada que realment va venir…





LÍDERS!

6 05 2009

albiceleste-celebrant

 

MARADONIANOS FC  2

NO PIDO 0

Maradonianos va tornar a confirmar ahir a la nit la bona ratxa i el bon joc amb una victòria solvent davant d’un dels equips capdavanters de la classificació. Amb aquests 3 punts les panteres se situen a més líders a la classificació de Divisió d’Honor. El partit va començar amb tiki-taka albiceleste i amb el gol d’un jugador que cada cop més demostra el perquè del seu fitxatge. Nasdaq Sala va etzibar un xut des de fora l’àrea que es va col·lar a la porteria de No Pido i va encetar la llauna. Amb l’1 a 0 l’equip rival va pressionar amb força a les panteres i va fer alguna que altre envestida que la defensa va poder avortar. El partit va ser molt dur i tots dos equips van haver d’ensenyar la llesca en algun que altre moment. Això va propiciar que hi haguessin moltes faltes i arribes el doble penal.  L’encarregat d’agafar la pilota va ser el migcampista olotí de les panteres, Sala, demostrant que quan ell vol la borsa puja, i en aquest cas va fer pujar el 2 a 0 al marcador.

Per altra banda AC Toricos ahir va guanyar 5 a 0 a S.Memphis i el diari Teruelià ja parla de “La caza de la pantera” i canguelos. De fet, des de Toricos ja han batejat la segona volta com “la caça de la pantera”. Per fer aquesta caça però sembla que els rossoneri necessitaran fitxar algun que altre infiltrat segons ha pogut saber el nostre diari. I és que després de les dures crítiques a Llàtzer, una pantera històrica que només ha jugat un partit aquesta temporada, ara Toricos està negociant per tancar el fitxatge de Robleda d’aquí a final de temporada. Esperem que aquesta vegada no parlin d’infiltrats.   

El Molistòmetre:

Enrique (9): El Zamora de la primera volta. Va tastar què significa la porteria maradoniana, on el públic (díga-li els mateixos jugadors), l’examinen amb lupa i fins i tot, algú li voldria queixalar la jugular. Gran partit per un dels artífex de la bona ratxa de l’equip.

Titímili (8): El capità enciam maradonià, que ha sabut reciclar-se per convertir-se en un lateral de garantia, amb una intensitat i entrega desconeguda a la primera part de la temporada. Fins i tot la toca amb el cap, tot i que aquest extrem encara s’ha de confirmar que no hagi estat per error.

Frans (8): Fransbauer versió destraler. Bastanta feina en defensa, va pecar de novato concedint faltes al borde de l’àrea. Per la seva agressivitat i combativitat, és el líder natural de la defensa, relegant el lesionat Marc al lateral (de casa seva).

Cesco’o (8): paparra en defensa i amic en atac, va “desestabilitar” el rival entran al “trapo” en cada una de les entrades. El jugador més admirat per la secció homosexual de l’afició.

Uri (7): s’han acabat els partits de Champions, i ja el tenim de nou tocant els ous al camp… i quin gustet!. La redacció celebra que vagi llançar l’ancla i deixés els episodis Oliver i Bengi per partits més fàcils. Si segueix tant encertat, al final de temporada rebrà una munyequera estil Sergio Ramos de la selecció espanyola.

Nasdaq Sala (9): si els parquets no tanquen en positiu, és perquè no van veure el partit de l’olotí o perquè realment l’economia està cardada. Al Clausura s’està eregint com un dels puntals de l’equip, ara que veu porta amb més facilitat. Repetim el de la setmana passada: és un bon partit per casar-hi la filla! Qui avisa no és traïdor.

Trilla (8): el gran capità i l’eix sobre el qual gira la resta de l’equip (cony, no en va ens va dur a casa a la meitat!). Si s’hagués dedicat a la mineria, l’època de la febra de l’or americana no hagués durat més de quinze dies. 

Kikkir Sükür (8): no arribarà mai a la selecció turca… però ni ganes! Sense dubte, comença a aportar el que l’equip li demanava. Ara, si torna a llençar un penal versió Special Olympics, millior serà que es vagi despedint de la renovació de cara a la propera temporada.

Roger (8): això és un home que entra en una sabateria i diu: “Hola, muy buenas, tiene alpargatas?”, i el venedor li respon “muy buenas!”. El notes hi torna: “Muy buenas, tiene alpargatas?”

NOTA: Maco el gest de la plantilla que en el moment de saltar el camp va mostrar una samarreta en suport dels dos lesionats, el president Wiskazo Solans, i el defensa-Dr.Slump-Marc.